Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
repalassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 60 a 130 cm d’alt, de fulles grosses, amplament ovades i cordades a la base, i de capítols ovoides, amb un involucre de bràctees imbricades, rígides i uncinades, reunits en inflorescències racemoses laxes.
Es fa en vorades de camins, en llocs herbosos, al costat de parets, etc, a tot Europa L’arrel és oficinal, amb virtuts depuratives
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…
capçar
Col·locar lloses o pedres grosses planes (damunt les parets divisòries d’horts, patis, etc).
blanc de calç
Química
Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblaquinar parets, façanes, habitacions, etc.
El blanc és degut al carbonat de calci format com a resultat de la combinació de la calç òxid de calci amb el diòxid de carboni de l’aire
buc
Construcció i obres públiques
Caixa o conjunt de parets que limiten una escala i li fan de suport.
sac aneurismal
Anatomia animal
Sac que formen les parets dilatades d’una artèria afectada d’un aneurisma sacciforme.
apoplast
Botànica
Conjunt de les estructures sense vida
d’un organisme (parets cel·lulars, midó, cristalls, etc).
calçobre
Runa de parets, etc, en la construcció de les quals fou emprada la calç.
empaperar
Revestir de paper (les parets d’una cambra, el dins d’un bagul, etc).
verdet
Botànica
Nom aplicat a diferents comunitats d’algues microscòpiques filamentoses, principalment zigofícies (espirogires, Zygnema), clorofícies (cinells, Ulothrix, Oedogonium, Microspora, Vaucheria) i cianofícies.
Formen revestiments verds, freqüentment llefiscosos, sobre parets de bases, fons de bassals, cursos lents d’aigua, regalims, prats inundats, arrossars, etc En termes ecològics correspon al plòcon