Resultats de la cerca

Limita amb la vall de Ransol a l'W, amb la conca de l'Arièja per la carena fronterera al N i el NE del pic de la Passada —2580 m alt— a la portella de la Cabaneta i per la serra de Guardiola a l'E La carena fronterera forma tres línies de crestes la que culmina al pic Alt de la Cometa 2710 m, la cresta de Juclà, separada de l'anterior pel port de Fontargent o port d'Incles , el més baix d'aquesta frontera occitana 2252 m alt, la qual, amb quatre pics, anomenats Negre de Juclà, s'estén de SW a NE fins al port de Juclà, i la cresta de Sisteró Cada cresta originà una petita conca…

El terme del castell de Puigdemàger es documenta des del 1070, data en la qual Folc i la seva esposa empenyoraren una peça de terra situada al comtat de Manresa, dins els termes de Pug de Mager Surt esmentat també en un document de cessió de l’alou de Solanelles, situat dins el terme del castell de Puigdemàger, datat l’any 1138, que fa una tal Manasses, juntament amb els seus fills, al monestir de Sant Pere de la Portella El castell com a tal no torna a aparèixer documentat fins al fogatge realitzat a les Corts de Cervera de l’any 1359, on apareix com una de les propietats de l’…

De la capella de Santa Pelaia, avui desapareguda, no es tenen dades històriques que permetin establir un mínim de la seva història tan sols en el llibre de visites del 1758, Santa Pelaia, la missa de la qual era per als habitants de la Farga, apareix com a capella annexa de la parroquial de Sant Andreu d’Arcavell Per contra, sí que hi ha notícies del terme de Santa Pelaia, esmentat l’any 992, en què el prevere Bo donà a Santa Maria de la Seu la meitat de l’església de Sant Miquel de Ponts i els seus béns, situats al terme de Santa Pelaia a Arcavell Aquest terme es pot retrobar en altres…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

El 1658 ingressà al monestir de Montserrat Estudià i ensenyà teologia al collegi benedictí de San Vicente de Salamanca, on es llicencià el 1675 El 1682 fou elegit abat de Montserrat, però el 1684 Carles II el nomenà abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella, d’on passà —el 1688— a Santa Maria de Gerri El 1698 fou nomenat bisbe de Barcelona per Innocenci XII El 1700 reconegué la sobirania de Felip V, el qual aviat el considerà persona non grata a causa del seu austriacisme i el 1705 el cridà a Madrid per allunyar-lo de la seva diòcesi El 1706 prestà obediència a l’…

Situació Vista parcial de la necròpoli, amb una de les tombes en primer terme, coberta de vegetació ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli se situa al peu de les Roques de So Roig, les quals es troben al SE d’Alguaire i a uns 400 m de les Roques de Vimpèlec El seu emplaçament gairebé és al límit del municipi d’Alguaire amb el de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG015221 Necròpoli Es tracta d’un conjunt de sis tombes tipus banyera, excavades a la roca Molt probablement hi hauria encara més sepultures, però ha estat tallat el gres per extreure pedra també l’erosió ha originat la…

Situació Un aspecte de les roques on s’adossaven els habitatges medievals ECSA-J Bolos Les ruïnes d’aquest antic vilatge, centrades per les anomenades Roques de Vimpèlec, es troben vora el camí de la Calçada o de Vimpèlec, uns 3 km a llevant d’Alguaire, a la dreta del reguer de la Mitjana i vora els termes municipals de la Portella i de Vilanova de Segrià Mapa 32-14 359 Situació 31TCG022224 Nucli urbà Es tracta d’un antic assentament situat prop d’un aflorament rocós, orientat est-oest Aquesta penya rocosa presenta gran quantitat d’orificis o cavitats dipòsits de diferents mides…

A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que…

Situació Una vista del conjunt del castell, el qual corona el cim d’un turó Un xic més avall hom pot veure l’església de Sant Vicenç, un dels pocs exemplars romànics de planta circular que es conserven a Catalunya J Pagans-TAVISA El castell de Lluçà, molt arruïnat, s’aixeca damunt un puig de 896 m d’altitud, des d’on es domina una impressionant panoràmica Aquest castell figura situat en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 20,7 —y 56,4 31 TGD 207564 Per arribar-hi hom pot situar-se a Prats de Lluçanès i d’allí anar directament a Lluçà Passada l’església parroquial de Santa Maria, al costat…