Resultats de la cerca
Es mostren 1605 resultats
Juli Cèsar Germànic
Història
Militar
General romà.
Fill de Drus i nebot de l’emperador Tiberi , que l’adoptà 4 dC, fou cònsol 12 dC i dues vegades imperator Excellent general i molt popular a Roma, dugué a terme victorioses campanyes al Rin i vencé Armini L’any 17 obtingué un triomf a Roma, i després fou tramès per l’emperador a l’Orient, a pacificar la Síria, el governador de la qual, Calpurni Pisó, sembla que l’enverinà per ordre de Tiberi Casat amb Agripina la Gran , fou pare de Calígula i germà de l’emperador Claudi
Publi Licini Egnaci Gal·liè
Història
Emperador romà (260-268).
Fill de Valerià , fou associat al poder imperial des del 253 i es féu càrrec de l’Occident Perseguí els cristians i lluità contra els bàrbars al Rin i al Danubi Fet presoner el seu pare pels perses 260, restà ell com a únic emperador, després d’eliminar els usurpadors Macrià i Quietus a Orient Aleshores atacà el senat, reformà l’exèrcit i atorgà també llibertat als cristians Protegí els filòsofs i impulsà la cultura, però el seu assassinat, arran d’una revolta militar, donà origen a una nova crisi
ducat de Saxònia-Weimar
Història
Estat independent alemany, creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Guillem I (mort el 1573), fill petit de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.
El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach , que esdevingué un dels centres intellectuals més brillants d’Europa El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord 1867 i de l’imperi Alemany 1871 Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia
Marne
Riu
Riu de França, afluent del Sena (525 km de longitud).
Neix a l’altiplà de Langres, a 381 m d’alçada Travessa les costes calcàries juràssiques de l’est de la conca de París i, durant un breu trajecte, la Xampanya, on rep per la dreta el Saulx i per l’esquerra el Blaise Passa per Vitry-le-François, Châlons-sur-Marne i Épernay A la conca de París, el seu curs, divagant en nombrosos meandres, rega una comarca cerealística Desemboca al Sena per Charenton, a l’àrea suburbana oriental de París Aigües amunt d’Épernay voreja el riu el canal Marne-Rin, una via de gran tràfic
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia
castra
Història
Campament militar que l’exèrcit romà construïa ocasionalment per pernoctar-hi, o de forma fixa, per hivernar-hi ( hibernacula
), a diferència dels establiments permanents o stativa
.
Hom hi traçava dues vies perpendiculars —el decumanus de nord a sud i el cardo d’est a oest—, les quals eren enquadrades dins d’un recinte quadrangular protegit per un fossat i una estacada Dins el recinte, i després d’un espai mort intervallum , s’aixecaven les tendes, l’ara, un petit fòrum a l’encreuament de les dues vies i la residència del general pretori Els castra donaren lloc a la formació d’un gran nombre de nuclis urbans dins l’àrea de colonització romana, especialment als sectors fronterers Rin, Danubi, Britània, nord d’Àfrica, NW de la península Ibèrica
Joan-Climent Blanc

Joan-Climent Blanc
Història
Militar
Militar de l’exèrcit francès.
Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial 1916 El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sotscap d’estat major general Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny 1944 i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental 1944, i el 1949 cap d’estat major de l’exèrcit francès El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles i el 1958 passà a la reserva
Ludwig Achim von Arnim
Música
Escriptor alemany.
Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren…
Nuremberg
Ciutat
Ciutat del land de Baviera, Alemanya.
Capital històrica de la Francònia Situada a la vora del Pegnitz, en una cruïlla de vies entre els ports italians i les ciutats hanseàtiques del nord i entre el Rin i el Danubi, ha tingut un paper important en la història alemanya Important centre comercial i industrial, actualment forma una conurbació amb Fürth i Erlangen la canalització Rin-Main-Danubi n'ha fet un port fluvial no menyspreable Entre les seves indústries es destaquen les d’automòbils, de maquinària, d’aparells de precisió, químiques i papereres Té universitat i aeroport D’origen incert, el seu nom aparegué per primera vegada…
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina