Resultats de la cerca

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la modalitat d’esquí alpí També participà en els Campionats de Catalunya de salts d’esquí 1934 i guanyà les proves d’aquesta especialitat del Trofeu Josep Maria Blanc 1942 Participà en la fundació de l’Ski Club Camprodon 1934 i el Club Esquí Supermolina 1948 El seu fill Felip fou seleccionat per als Jocs Olímpics d’Hivern de Squaw Valley 1960, però una lesió impedí que hi participés

Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català

Guanyà la medalla d’or en el Campionat de Catalunya de full-contact 1980 i en el Campionat d’Espanya 1981 Un cop retirat de l’alta competició es dedicà, fins el 1996, a l’organització d’esdeveniments relacionats amb les arts marcials i els esports de contacte

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…

Fou construïda per transportar els metalls extrets de les mines dels Pirineus fins al port de l’Empúries romana, i forma part d'un antic camí que unia l'Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir El 2015 fou declarada per la Generalitat de Catalunya bé cultural d'interès nacional en la categoria d'arqueologia

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà 1044 m Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem El poble 47 h 1981 541 m alt és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de…

Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…

Enllaça la depressió d’Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la collada de Sentigosa

Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…

Normalment constava de columnes i d’arcades, i podia trobar-se com una construcció aïllada o bé arran de la façana En l’antiga església era destinat a acollir els catecúmens i els penitents Fou una part integrant de les esglésies orientals i romanes paleocristianes En algunes esglésies n'hi havia un d’interior esonàrtex i un altre d’exterior exonàrtex