Resultats de la cerca

Amb la Societat Esportiva de Pesca Marítima de Cubelles, assolí dues medalles d’or 2004, 2009, dues de plata 2006, 2007 i una de bronze 2005 en els Campionats d’Espanya de clubs Disputà quatre Campionats del Món amb la selecció estatal Es proclamà campió d’Espanya amb la selecció catalana 2009, amb la qual també guanyà tres medalles de plata 2010, 2011, 2012 i dues de bronze 2007, 2008 d’àmbit estatal El 2012 conquerí el Campionat d’Espanya de duos de l’especialitat

Participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968, en la prova d’esquí-bob de quatre, formant part de l’equip de la Reial Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Formada al Club de Gimnàstica Vilanova, tingué com a entrenadora Montse Ubía Guanyà la medalla d’or en el Campionat d’Espanya 1982 i en els Jocs Mediterranis 1983 Es retirà el 1984, després de disputar els Jocs Olímpics de Los Angeles

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista Treballà com a…

Fill de Josep Artís i Balaguer Collaborà a la Revista de Catalunya , a  Mirador els articles del qual recopilà en el llibre Del mirador estant , publicat el 1987 i a  L’Opinió Després de la Guerra Civil, el 1941 adoptà el pseudònim pel qual seria conegut per a signar les seves collaboracions a la revista Destino , i que estendria als seus articles i als seus llibres Collaborà també a  Diario de Barcelona i a El Noticiero Universal Fou el primer director de Tele-exprés 1964 i, a partir del 1966, dirigí Tele-estel , primer setmanari català autoritzat pel franquisme, fins al seu tancament…

Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal Posteriorment introduí a…

Es formà a Barcelona, a Llotja després de fer algunes exposicions personals i collectives, el 1945 anà a París, becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat Exposà i treballà amb el grup Présence de l’Homme Posteriorment s’installà a Brusselles La seva pintura és de caràcter postimpressionista, intensament colorista, i cerca en la força cromàtica el mitjà més directe de comunicació Lligat a l’avantguarda dels anys cinquanta, es mantingué dins el mateix to de creació plàstica

Milità sempre en el partit conservador, però collaborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista, com en el missatge verbal de Francesc Cambó a Alfons XIII, a la casa de la ciutat de Barcelona, el 1904 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i alcalde de Barcelona en 1903-04 i 1914-15

Fill d’una família de pelleters palentins, el 1951 creà –amb el seu germà  Francisco Marcos Barcelona, 1929 - Mèxic, 1982, realitzador– l’empresa cinematogràfica Producciones Cinematográficas Balcázar Amb l’altre germà, Jaime Jesús , aixecaren el 1964 els Estudios Balcázar , a Esplugues de Llobregat, on filmaren imitacions del western Dirigí amb Franco Rossi Buenos días, amor 1958, i l’any següent feu el seu primer film en solitari, La encrucijada , al qual seguiren diversos títols comercials Fou guionista d’una bona part de la seva filmografia, alguns títols de la qual signà amb el…

Vida Treballà com a responsable tècnic del Cinematògraf Lumière dels germans Napoleón Fou el primer operador fix de projecció i, respectant les ordres dels Lumière, no mostrà mai l’aparell a ningú, per tal de conservar-ne el secret de fabricació Després s’inicià com a càmera i fins al final del segle XIX rodà reportatges i documentals, tot difonent el nou invent pel Principat i el País Valencià i venent alhora projectors Pathé Baby de 9,5 mm, d’aquí que se’l consideri un precursor de l’espectacle cinematogràfic a l’Estat espanyol Es desplaçà a Saragossa i entrà en contacte amb la Galería de…