Resultats de la cerca

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional…

Filla de cantants d’òpera i empresaris hongaresos emigrats a Suècia durant la Primera Guerra Mundial, l’any 1920 la seva família es traslladà als EUA, on es naturalitzà i es formà Debutà el 1941 al Metropolitan de Nova York com a Sieglinde i, al cap d’uns dies, com a Brunhilde La valquíria , on aviat esdevingué una de les grans especialistes en papers dramàtics de Richard Strauss i, sobretot, de Richard Wagner Actuà a Buenos Aires Tetralogia , 1947 i sovint a Londres Del 1951 al 1967 cantà al Festival de Bayreuth i el 1952 debutà a Munic, on el 1958 fixà la residència També es destacà en…

Es formà musicalment a Viena i el 1952 anà a Stuttgart a estudiar composició amb Johann Nepomuk David En aquesta ciutat començà a dirigir corals i orquestres fins que el 1956 fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra de Múnic, càrrec en què es mantingué fins el 1995, que n’assumí la direcció artística Amb aquesta orquestra, que sota la seva direcció adquirí un gran prestigi internacional, enregistrà una gran quantitat de discos i donà a conèixer obres contemporànies sense descuidar el conreu del repertori clàssic i romàntic  Compongué un centenar d’obres de tots els…

Es formà a París amb M Marchesi de Castrone i a Berlín amb S Nicklass-Kempner Debutà a divuit anys en el paper titular de Lucia di Lammermoor , a l’Òpera de Dresden Posteriorment formà part de la companyia d’òpera de Stuttgart i de la de l’Òpera Còmica de París Entre el 1902 i el 1904 cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on debutà amb Les Huguenots Fou una de les sopranos líriques de coloratura més destacades de la seva generació Retirada el 1930, a partir d’aleshores es dedicà a l’ensenyament En 1936-38 impartí classes de cant a l’Institut Curtis de Filadèlfia i…

Estudià música i cant a Weimar i Frankfurt i el 1971 debutà a Heidelberg amb Orfeo ed Euridice Posteriorment actuà en diversos teatres d’òpera alemanys Stuttgart, Colònia, Munic i de la resta d’Europa Ginebra, Amsterdam, París, Roma, etc, a més dels Estats Units Houston Entre el 1976 i el 1980 interpretà papers wagnerians en el Festival de Bayreuth, especialment el d’Erda L’or del Rin L’any 1977 es presentà en el Festival de Salzburg i tres anys més tard cantà a Schwetzingen en la posada en escena d' Hippolyte et Aricie , de JPh Rameau El 1995 fou Fricka La valquíria a Essen…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i…

Malgrat els seus inicis en estudis tècnics, es decantà definitivament cap a la música després d’una formació no oficial, començada al Conservatori de Stuttgart, ciutat on fou corista del teatre d’òpera Després de participar en una audició davant de S Wagner, entrà a formar part del cor de Bayreuth En òpera, debutà com a solista el 1934, en el paper de Daland a L’holandès errant K Böhm el contractà com a membre integrant de l’Òpera de Dresden, on romangué fins el 1950 S’especialitzà en els grans papers wagnerians, juntament amb els d’òperes de G Verdi, WA Mozart o, fins i tot, d’…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P…

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro ,…