Resultats de la cerca

El relleu s’alça bruscament al S a causa dels vessants septentrionals de la serra de Benicadell 840 m alt i 751 m alt, sector ocupat en gran part per boscs de pins La meitat septentrional del terme, més planera, és destinada a l’agricultura el regadiu ocupa només 23 ha aigua de fonts, destinades a hortalisses i arbres fruiters el secà té 250 ha, en gran part abancalades, d’oliveres 170 ha, vinya 32 ha i cereals La indústria és integrada per una fàbrica de calçat L’estancament demogràfic s’ha convertit en descens des del 1965 El poble 472 h agl 2006, salemers 366 m alt és al sector més pla…

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es conserva l’…

Estudià filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona Professor d’institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d’Humor i Sàtira 2003, Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat 2005, Premi de Literatura Eròtica de la Valld’Albaida 2006, Premi d’Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau 2006, i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Ha publicat…

Destacà sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes Com a poeta, publicà D’on gran desig s’engendra 1985, L’hivern remot 1987, Les ombres seduïdes 1990, Terra d’aigua 1993, premis Ausiàs March, de Gandia i Crítica Serra d’Or 1994, L’íntima realitat Antologia, 1981-1996  1998…

El seu terme és drenat pel Vernissa, que rega les parts baixes del terme, i força accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, a la dreta del riu Hi ha també pous artesians El regadiu, mitjançant l’aigua del subsol es va ampliant gradualment el taronger és el conreu gairebé exclusiu Les aigües són administrades per un sindicat, anomenat del riu Vernissa La major part del terme és de secà garrofers, ametllers, i vinya, sobretot de moscatell, destinat a la producció de panses La propietat és força repartida La població ha estat estacionària durant l’últim segle, amb…

És accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Buixcarró i del Mondúber Quasi dues terceres parts del territori no són conreades 1700 ha de pins i 500 de matollar, mentre que els sectors del centre i del sud són ocupats per l’agricultura, de secà, especialment la vinya raïm de taula, sobretot per a l’exportació, i també oliveres 350 ha, ametllers 200 ha i cereals blat Les activitats ramaderes i industrials són poc importants Hi ha emigració La vila 2560 2006, llutxentins 284 m alt és a la plana que s’estén a la dreta del riu L’església parroquial és dedicada a santa Maria Domina…

El regadiu 166 ha, on són conreats moresc i hortalisses, aprofita les aigües del riu Clariano o d’Ontinyent i de la font Jordana La major part de les terres conreades són, tanmateix, de secà 1 105 ha de cereals, garrofers, vinya i olivar Un 60% de les terres de conreu són explotades directament pels propietaris, un 30% per parcers i un 10% per arrendataris La indústria tèxtil teixits, filats, mantes, l’oleícola refineria d’oli, sabó i la de la cera constitueixen una part important de l’activitat econòmica i han originat un apreciable augment de la població un 65% des…