Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
Josep Blanc i Fontanilles
Literatura catalana
Religió
Poeta barroc.
Fou canonge i arxiver de la seu tarragonina Escriví un Arxiepiscopologi de Tarragona editat el 1951, que arriba fins el 1664 Alguns estudiosos també esmenten com a obra seva un Epítome historial de la ciudad de Tarragona , no localitzat La seva notable producció poètica, adscrita a l’estètica cultista, figura aplegada en el manuscrit Matalàs de tota llana , inèdit fins l’any 1873, i tracta temes religiosos, amorosos, satírics i de circumstàncies També compilà un recull de composicions de poetes tarragonins sota el títol de Pancàrpia poètica , que s’ha perdut, tot i que en resten mostres…
,
La Humanitat
Periodisme
Diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de “L’Opinió”.
Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…
Enric Olivé i Serret
Historiografia
Historiador.
Féu els seus estudis de llicenciatura i doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona, i en l’actualitat és catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, institució des de la qual promou diferents projectes de recerca, alguns dels quals de caràcter internacional Fou investigador de l’Institut d’Història Social d’Amsterdam i professor visitant a l’Institut Universitari Europeu de Florència Fou fundador del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, de Tarragona, i director del Museu d’Història de Tarragona 1989-93, i és vicepresident de l’associació europea Immaginare l’Europa,…
Antoni López i Llausàs
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor.
Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble…
,
Els déus inaccessibles
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1987.
Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…
Ràdio Barcelona
Cinematografia
Revista publicada a Barcelona entre el 1924 i el 1938.
En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà la…
Jordi Jané i Guasch
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1986 i màster en dret comparat, cursà també el programa de lideratge per a la gestió pública per l’IESE Ha estat professor a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona 1990 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona El 1980 fou cofundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya Assessor jurídic de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats des del 1986, obtingué l’escó en aquesta cambra el 1999, que ha revalidat posteriorment En 2000-08 hi fou portaveu adjunt de la federació Membre del Consell Nacional de Convergència…
Societat Atlètica Barcelona
Natació
Club de salts aquàtics i natació sincronitzada de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1950, Joan Ricart, campió d’Espanya de salts als anys quaranta, presidí el club i Cèsar Villegas, un dels precursors de la natació sincronitzada a Espanya, en fou l’entrenador Des del 1952 organitzà anualment la Setmana Internacional de natació sincronitzada a la piscina de Montjuïc, on acudien especialistes d’arreu del món El 1958 organitzà el primer campionat de natació sincronitzada juntament amb les Federacions Espanyola i Catalana de Natació També organitzà diversos Campionats de Catalunya de salts Entre el 1960 i el 1962 l’equip de sincronitzada fou…
Ermold el Negre
Literatura
Escriptor aquità.
Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…
Dido
Mitologia
Princesa de Tir, filla de Mutus i germana de Pigmalió, coneguda també amb el nom tiri d’Elisa
.
Segons la llegenda, fou la fundadora de Cartago Pujà al tron de Tir a la mort del seu pare, però el seu germà li matà el marit i Dido decidí de fugir a Fenícia Es dirigí vers el nord d’Àfrica, on un dels capitosts indígenes li concedí tota la terra que pogués encloure una pell de bou Dido la tallà a tires molt estretes i delimità el territori d’allò que més tard seria Qart Hadašt ‘Nova Ciutat’, o sia Cartago Pretesa en matrimoni per un altre capitost indígena, Dido preferí de morir clavant-se un punyal dalt d’una pira funerària Els seus amors desgraciats i la seva tràgica mort foren cantats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina