Resultats de la cerca
Es mostren 1306 resultats
Una de les primeres companyies aèries de Llatinoamèrica es declara en fallida.
La companyia aèria colombiana Avianca presenta concurs de creditors arran de la caiguda de l’activitat per la covid-19 La mesura dóna l’oportunitat a la companyia per reestructurar-se i reprendre les operacions Després de la britànica Flybe i l’australiana Virgin, Avianca és la tercera gran companyia aèria a fer fallida per la pandèmia
Pere Cabañero Marimon

Pere Cabañero Marimon
Arxiu P. Cabañero
Esport general
Pilot i dirigent esportiu.
Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional
Via Catalana 2014

Vista aèria de la V en el seu vòrtex
© Assamblea.cat
Història
Gran manifestació que tingué lloc a Barcelona amb motiu de l'Onze de Setembre de 2014.
Convocada i organitzada per l’ Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural , reivindicava la independència de Catalunya per mitjans democràtics Els participants, procedents de tot el territori català, formaren una gran “V” amb els colors de la bandera catalana al llarg de l'avinguda Diagonal i la gran via de les Corts Catalanes de Barcelona, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries El moment culminant de la “V”, referida a “via", "voluntat", votar” i “victòria”, fou a les 1714, allusiva a l’any que Catalunya fou derrotada i perdé les seves constitucions i llibertats Amb el lema “Ara és l’…
Tornafort

Vista aèria de les restes del castell de Tornafort
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), al vessant N de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puigforniu i Soriguera.
La seva església parroquial Santa Coloma depèn de la de Malmercat Formà part del vescomtat de Vilamur
Sant Llorenç de Morunys
Vista aèria de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Solsonès, al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seva confluència amb l’aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte.
Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la…
Prada
Vista aèria de Prada amb el Canigó, al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Conflent.
Ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al S fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la Castellana El…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
Baix Pallars

Vista aèria de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà, que forma una cubeta (la ribera de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S per l’estret de Collegats.
Situació i presentació El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea 21,5 km 2 , Baén 52,5 km 2 i Montcortès de Pallars 43,4 km 2 D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre Alt Urgell, al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb…
Koper

Vista aèria de la ciutat de Koper
© Slovenian Tourist Board
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
Port important a l’Adriàtica, és centre turístic i posseeix monuments d’estil venecià Fundada pels grecs i dominada, successivament, per Roma Algidia , Bizanci Justinopolis i Venècia Caput Histriae , al segle XIX pertangué a Àustria, i passà després a Itàlia i a l’estat lliure de Trieste, fins el 1954
serra de Queralt

Vista aèria del santuari i la serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina