Resultats de la cerca

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Fundà La Tribuna 1888 i collaborà assíduament a La Nación de Buenos Aires Participà en política, primer dins les files del radicalisme i després del socialisme Els seus treballs foren aplegats, en part, a La Australia Argentina 1898 i Crónicas 1909 Com a escriptor costumista apareix estretament lligat a la picaresca espanyola El casamiento de Laucha 1906, Pago Chico 1908 i Divertidas aventuras del nieto de Juan Moreira 1910 És considerat com el fundador del teatre argentí d’idees per la problemàtica que presenta en els seus drames

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada

Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del  Diccionario enciclopédico de la Música  1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones

Actuà amb el nom de Tino Folgar Debutà a l’Orfeó Gracienc amb La Bohème 1922, i actuà sovint a Itàlia i a Holanda, on en 1925-26 assolí un èxit notable El 1929 enregistrà un Rigoletto sencer, però des d’aleshores interpretà sobretot sarsuela i comèdies musicals a l’Estat espanyol i a l’Amèrica del Sud Assolí una gran popularitat amb La canción del día 1932, un dels primers films sonors del cinema espanyol Establert els anys cinquanta a Buenos Aires, hi fundà i dirigí una acadèmia de cant

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, on cursà piano amb Vicente Scaramuzza, i més tard estudià harmonia i composició amb Erwin Leuchter, vienès emigrat a l’Argentina que havia estat alumne d’Alban Berg, a través del qual s’inicià en el dodecatonisme De petit fou considerat un nen prodigi Gràcies a una beca concedida per la Fundació Williams viatjà als Estats Units, on amplià els estudis de piano amb Simon Barer a la Juilliard School de Nova York Posteriorment feu carrera internacional com a solista de piano, amb concerts als Estats Units i a l’Amèrica del Sud La dècada de 1960…

Es doctorà el 1957 a la Universitat de Buenos Aires Treballà successivament al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge i a l’Institut Nacional de Microbiologia de Buenos Aires S'exilià, i d’ençà del 1966 treballà una altra vegada a Cambridge, al laboratori de biologia molecular El 1984 rebé el premi Nobel de fisiologia i medicina compartit amb NKJerne i GJKohler pels seus estudis sobre els anticossos monoclonals i la regulació del sistema immunitari mitjançant idiotips i anticossos antidiotips

Es formà com a jurista i ensenyà història i literatura a la Universitat Nacional de Buenos Aires Publicà el llibre Sistema teórico-gráfico de la Música 1914, que es convertí en un text provocatiu, perquè proposava un sistema innovador de notació fonamentat en l’ús bàsic de l’alfabet de dotze notes Més tard viatjà a Europa, on feu conferències sobre el seu treball en aquest tema, ajudant-se d’un teclat especial inventat per ell mateix -anomenat teclat continuat- per a facilitar-ne l’explicació Fou, a més, compositor, i el seu catàleg inclou cançons i cors escolars

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix

Estudià piano, teoria, violoncel i orgue de manera privada, però com a compositor la seva formació fou autodidàctica Parallelament realitzà estudis de literatura i filosofia a la Universitat de Buenos Aires El 1950 fou un dels fundadors de la Cinemathèque Argentine El 1955 dirigí l’Òpera de Cambra del Teatro Colón de Buenos Aires Es traslladà a Colònia el 1957, on dirigí concerts de música contemporània amb l’Orquestra de Cambra de Rhineland, i del 1960 al 1966 impartí conferències als Cursos de Darmstadt El 1968 dirigí els cursos escandinaus per a la nova música a Göteborg, i l’any següent…