Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona, té una dilatada experiència acadèmica Fou degà de la facultat de ciències polítiques de la Universitat Autònoma 1985-1990 i, posteriorment, rector d’aquesta mateixa universitat 1990-1994 Políticament compromès durant la Transició, participà en l’Assemblea de Catalunya i també en el Congrés de Cultura Catalana L’any 1999 collaborà en la creació de les plataformes Catalunya Segle XXI i Ciutadans pel Canvi, que donaren suport a Pasqual Maragall en la candidatura a la presidència de la…

Començà estudis de medicina, però finalment es llicencià en Dret Treballà com a professor de literatura a l’Escola de Bibliotecàries de Catalunya Presidí la Unió d’Estudiants Catòlics, la Unió Catalana d’Estudiants i fou militant de la Unió Socialista de Catalunya i d’Esquerra Republicana de Catalunya El 1935 entrà a formar part de la Lògia Themis, de marcat caràcter catalanista Exercí com a magistrat i president de l’Audiència de Girona 1936-37 El 1937 s’exilià a França Montalban i Montpesat de Carcin i el 1942 a Mèxic A Mèxic es va dedicar al negoci de l’adoberia i fou collaborador de les…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Fou director de l’Institut de Dret Comparat de Barcelona 1955-58 Dedicat també al periodisme, exercí com a secretari de redacció de Cuadernos de Derecho Francés Fou nomenat vicepresident del Cercle Jurídic de l’Institut Francès de Barcelona Membre a l’Institut Jurídic Internacional de la Haia i a la Societat de Legislació Comparada de París El 1959 s’establí a Puerto Rico, a la capital on hi treballà, fins el 1961, de professor de dret privat a la Universitat de Puerto Rico Fou nomenat, a Ponce, degà fundador i exercí de professor a…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1929 Molt aviat treballà al diari El Diluvio de Barcelona, on feia l’editorial Treballà a la Generalitat de Catalunya, on ocupà càrrecs administratius Fou jutge d’instrucció en les investigacions per l’assassinat dels germans Josep i Miquel Badia Fou oficial del cos jurídic militar Intervingué en la Guerra Civil Espanyola de la part de l’exèrcit republicà El 1936 s’exilià a Bèlgica, i després s’exilià a Mèxic, on arribà el 1939 En aquest país reprengué la tasca de periodista Hi fou fundador i director de la revista La…

Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció Com a poeta és autor de Remor de fang 1981 i L’arquer 1986,  Dona d’aigua 1986, on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un parallelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través premi Ciutat de Martorell 1993 i D’amor i de batalla 1999 Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà  Francesc Pujols 1984, Història dels Renau 1987 i Viatge als orígens d’una família catalana Els Renau 715-1991 1992 Collaborà en el volum Història de Gualba La…

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Regidor i tinent d’alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Narváez Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869 Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872 Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899

Estudià a Madrid, on es llicencià en dret 1895 Fou funcionari del Congrés acadèmic, professor des del 1897 i secretari 1914-19 de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid Milità en el partit conservador i publicà moltes obres i articles polítics El 1900 guanyà el premi Cánovas pel llibre Cánovas del Castillo 1901 Escriví també Del regionalismo en Cataluña 1902, Vagando recull d’articles, 1903, Organización y funcionamiento de las cortes 1906 i l’assaig El ideal de justicia de Don Quijote 1922 El 1908 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Fill de Francesc Pi i Sunyer i net de Francesc Sunyer i Capdevila Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Membre fundador d’Acció Catalana, fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports Anà a París el 1937 i tornà el 1940 Depurat, fou separat del seu càrrec de l’Ajuntament Guanyà la càtedra de dret administratiu 1940 com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil Personatge de món, esdevingué una figura…