Resultats de la cerca

El sector nord, més planer, és travessat pels afluents de capçalera del riu de Vernissa, mentre que el sud s’eleva bruscament fins a 656 m alt, accidentat pels vessants nord-orientals de la serra de Benicadell La zona forestal una tercera part del terme és ocupada en bona part per pinedes El regadiu es limita a 33 ha hortalisses i blat, mentre que el secà és destinat sobretot a la vinya 370 ha, en bona part per a raïm de taula i a cereals, ametllers i garrofers El poble 608 h agl 2006, montitxelvans 267 m alt és al sector pla del terme L’església parroquial Santa Anna, obra del…

Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments…

La capital és Maturín La major part del territori és ocupat pels llanos —que a l’E són pantanosos i de formació deltaica—, excepte al N, que comprèn el vessant meridional del Macizo Oriental o de Cumaná, i a l’W, on es troben les mesas Els corrents fluvials segueixen la direcció W-E i són, excepte els rius San Juan i Guanipa, afluents de l’Orinoco, el qual limita l’estat per l’E i el S El clima hi és tropical, amb pluges que oscillen entre 1 250 i 2 700 mm anuals i temperatures mitjanes anuals entre 21° i 27°C La població, que s’incrementà molt amb l’explotació del petroli…

El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau 1 203 m alt i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes L’horta ocupa només unes 20 ha, i el secà 558, dedicades principalment a cereals La resta del terme es reparteix entre boscs de pins 400 ha, pasturatges pobres i garrigars La ramaderia ovina uns 1 200 caps té una certa importància L’emigració va despoblant lentament el municipi La vila 85 h agl 2006, olocauins 1 042 m alt és al peu del puig d’Olocau coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau L’església parroquial és…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de…

Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies de…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen…

La major part del terme pertany a la conca del Bergantes límit nord-occidental el drenen, a més, el barranc de Montnegrell i la rambleta de Torredarques límit septentrional, afluents per la dreta d’aquest riu, al qual s’uneix, conjuntament, al molí del Xorrador, al mateix indret on el Bergantes deixa el País Valencià L’extrem sud-oriental, el més muntanyós, és drenat pel barranc d’Entrefort o riera de Mont-roig, tributari del Tastavins Una gran part del terme és coberta de pinedes i matollar Hom conrea, al secà, cereals, ametllers i oliveres el regadiu, que aprofita l’aigua de la…

La capital és Salvador És format per una estreta plana litoral i una regió muntanyosa a l’interior, les principals alineacions de la qual són la Chapada Diamantina i la Serra Geral de Goiás, que forma part de l’altiplà brasiler És drenat pel riu Sāo Francisco i els seus afluents El clima és tropical, humit a la costa i sec i fred a l’interior L’agricultura vinya, blat, cotó, arròs, cafè, canya de sucre, coco, tabac, mandioca, moresc, arbres fruiters es localitza a la plana costanera, sobretot al voltant de Recôncavo La ramaderia també és important ovina, porcina, cavallina, bestiar cabrum,…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…