Resultats de la cerca

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…

De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de…

Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a illustrador ha…

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i sembla que l’…

El 22 d’abril, es van celebrar eleccions generals al país El guanyador va ser Mario Abdo Benítez, del Partido Colorado, amb el 48,96% dels vots Al Senat, el seu partit va aconseguir 17 dels 45 escons i un 32,52% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 42 dels 80 escons, i un 39,10% dels vots El candidat derrotat va ser Efraín Alegre, del Partido Liberal Radical Auténtico PLRA, amb el 45,08% dels vots Al Senat, va obtenir 13 escons i el 24,18% dels vots, i a la Cambra de Diputats, 17 escons i el 17,74% de vots El president sortint, Horacio Cartes, també del Partido Colorado, no…

Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels…

El 1943 es llicencià a la facultat d’enginyeria de Montevideo, on desenvolupà una important tasca docent durant quatre dècades Després de treballar per al ministeri d’obres públiques uruguaià 1944-48 i en empreses com Christiane&Nielsen 1945-48 i Viermond 1949-58, el 1954 fundà Dieste y Montáñez SA, empresa amb què realitzà la totalitat de la seva producció, centrada a l’Amèrica del Sud Patentà diversos mètodes constructius, entre els quals destaquen els sistemes per a cobrir mitjançant ceràmica armada, que aplicà, en configuracions diverses, a obres d’enginyeria civil És el cas de les…

Inicià la carrera literària alternant l’obra narrativa i poètica amb la collaboració periodística La primera estrena teatral, El nido ajeno 1894, constituí un èxit important i assenyalà una de les seves constants el drama realista, pròxim al que hom anomenà alta comèdia , bastit sobre un diàleg enginyós, acurat, que, més que exposar les passions dels personatges, les suggereix El seu teatre representà una reacció contra les exageracions de José Echegaray, i es mostrà ben aviat influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell’arte , en Los intereses creados 1909 i en La ciudad…

Llicenciat en geografia i història 1984 i diplomat en biblioteconomia i documentació 1987 per la Universitat de Barcelona, completà els postgraus en Noves Tecnologies de la Informació a la Universitat Politècnica de Catalunya 1996 i en Gestió Cultural a la Universitat Pompeu Fabra 2000 És batxiller en filosofia i teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya Fou secretari 1998-2001 i vicepresident 2001-05 de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, a més de membre del Patronat Montserrat Tarradellas i Macià i del primer consell de redacció de la revista Poblet Collaborador a la premsa…