Resultats de la cerca
Es mostren 13983 resultats
ampul·la
Anatomia vegetal
Petita vesícula foliar d’algunes lentibulariàcies que serveix per a caçar bestioles.
mona
Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…
Contrareforma
Música
Moviment religiós, intel·lectual, artístic i polític conduït en l’aspecte religiós per l’Església Catòlica i en el vessant polític per algunes monarquies europees, especialment l’espanyola.
S’inicià durant la segona meitat del segle XVI amb l’objectiu de fer front a la Reforma luterana Els seus principis foren definits com a resultat de les disposicions del Concili de Trento Un as pecte important de la Contrareforma fou la reforma dels ordes religiosos i la creació de noves congregacions, com la Companyia de Jesús, així com l’atenció prioritària que es donà a les manifestacions artístiques com a mitjà de control ideològic La música de la Contrareforma assumeix com a propis els postulats del concili tridentí En el seu decret XXII del 1562, un dels més transcendents dels que…
manx
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup goidèlic parlada per algunes persones a l’illa de Man.
És força similar a l’escocès, i és escrit en alfabet llatí
genitiu saxó
Lingüística i sociolingüística
Forma d’expressar la possessió, pròpia d’algunes llengües germàniques, especialment l’anglès.
Consisteix a anteposar el substantiu complement d’un nom, seguit d’una ' s , al nom a què es refereix Peter's son , ‘el fill d’en Pere’
recepció
Reunió, amb caràcter de festa, celebrada en algunes cases particulars, entitats, corporacions, etc.
ou
Ou de gallina, amb les capes concèntriques que presenta en rovell, observables per tinció
© Fototeca.cat
Alimentació
Zoologia
Anatomia animal
Ornitologia
Producte comestible de la posta d’algunes aus, principalment de gallina, peixos, etc.
Els ous emprats en alimentació són designats amb el nom de l’espècie de gallina, ànec, oca, gall dindi, colom Hom es menja també els de tortuga i de certs peixos caviar Tant els ous dels rèptils com els dels monotremes són generalment de color uniforme, mentre que els dels ocells presenten una gran varietat de formes, dimensions i colors, segons les espècies Així, ultra ovoides amb un extrem ample i l’altre estret, poden ésser ellíptics, piriformes, gairebé esfèrics, etc Dels ocells actuals, els més voluminosos són els que pon l’estruç 15 × 13 cm i 1 450 g de pes, i els més petits els d’un…
pou
Transports
Pesca
Dipòsit d’algunes barques de pesca per a conservar-hi el peix viu.
nacionalitat
Política
Dret constitucional
En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
La Constitució espanyola de 1978 designa amb aquest terme determinats territoris historicogeogràfics, sense, però, especificar-los No hi és emprat com a terme administratiu o civil que distingeix entre els ciutadans de l’Estat espanyol El terme nacionalitat és emprat en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on Catalunya és definida com a nacionalitat
cartera
Tapa que amaga la boca de les butxaques d’algunes peces de roba.