Resultats de la cerca

Del tuc de Molières 3010 m alt, termenal dels municipis de Viella i Bono conca de la Noguera i Benasc conca de l’Éssera, davalla la glacera de Molières cap a ponent, en direcció oposada a la vall al SE la font de la Noguera Ribagorçana 2460 m alt alimenta els estanyets de Molières , que inicien la vall, drenada amb dificultat pel barranc de Molières Més avall de l’hospital de Viella s’uneix amb la riera de l’Hospital per formar la Noguera Ribagorçana

S'alimenta d’avellanes, pinyons, nous, etc, i fora de l’època de cria és relativament sociable Habita als boscs, especialment de coníferes, a les regions muntanyoses de la Xina, el Japó, Sibèria i, a Europa, l’Escandinàvia meridional, el S de Finlàndia, els països bàltics, la Prússia oriental, Polònia, la Rússia occidental, els Carpats, els Balcans, els Alps, el Jura i els Vosges Alguns anys, d’octubre a desembre, grans quantitats de trencanous siberians envaeixen Europa i arriben al N d’Itàlia i als Pirineus

El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters

Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans

Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt extens

A la primavera els dits són vermellencs, té dues plomes llargues 15-20 cm que li pengen de la nuca i les plomes escapulars també llargues 20-25 cm S'alimenta de peixos, nia en colònies i és força gregari Habita al sud i a l’est de la península Ibèrica, a la Camarga, en alguns llacs suïssos, a Sicília i al sud-est europeu hiverna a l’Àfrica N'existeixen subespècies a Madagascar i des de Malàisia a Austràlia És comú a la Catalunya continental i migratori a les Illes

Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible

A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu

Pren el nom de l’antic poble situat a l’esquerra de l’Éssera i al davant de la Pobla de Castre, aigua avall de Graus, que fou negat en omplir-se la resclosa aquest pantà, que recull l’aigua de l’Éssera i de l’Isàvena la cua del pantà arriba prop de llur aiguabarreig, amb una capacitat de 70 milions de m 3 , a més de regular el canal d'Aragó i Catalunya alimenta la central hidroelèctrica de Sant Jordi, subterrània, que té el salt al peu de la resclosa

Té el cos alt i afusat, amb tres aletes dorsals, la primera de les quals és molt més llarga, i dues d’anals té els ulls molt grossos i una curta barbeta sota la mandíbula És d’un color marró vermellós al dors i gris argentat al ventre Es tracta d’una espècie gregària que habita a 250-300 m de profunditat i que s’apropa a la costa per a la reproducció S'alimenta de molluscs, de crustacis i de peixos petits Propi de l’Atlàntic, és molt poc freqüent a la Mediterrània