Resultats de la cerca

Fundada el 1948 per Ernest Guillé, el 1953 fou inaugurat l’observatori, equipat amb un telescopi refractor equatorial de 110 mm en estació, i també d’altres reflectors Publica periòdicament el butlletí Aster

De formació autodidàctica, estudià idiomes, agricultura i astronomia Installà un observatori privat que esdevingué, el 1910, l’Observatori de Vic Es dedicà a l’estudi de les taques solars i el 1910 fotografià el cometa Halley Aviat les seves comunicacions i estudis li feren guanyar prestigi internacional, palesat per la concessió de la medalla de la Société Astronomique de France i pel fet d’haver estat batejat amb el seu nom un dels cràters lunars per la International Lunar Society de Londres Fou president del Patronat d’Estudis Ausonencs, membre del CSIC i president del Consell…

Tingué com a objectiu l’estudi dels mètodes experimentals i de la física moderna Els primers experiments foren fets sobre la pressió de l’aire, els efectes del buit, la congelació dels líquids, les propietats de la calor, la propagació del so i de la llum, qüestions d’astronomia i de ciències naturals, etc Tingué relacions directes amb les altres acadèmies científiques europees, particularment amb l’Académie des Sciences, de París, i la Royal Society, de Londres Publicà uns Saggi Florència, 1666, que permeten d’establir la important contribució que féu al moviment científic de l’…

En astronomia els angles esfèrics es mesuren per l’arc recorregut per un punt o un astre, en graus sexagesimals, o bé pel temps , en hores, minuts i segons, que ha transcorregut des del seu pas per un punt La proporcionalitat és donada per la que hi ha entre el temps en què dóna una rotació sobre si mateixa la terra 24 h i l’arc que ha recorregut llavors 360° Així, 1 h equivaldrà a 15° En el primer cas hom parlarà d’un angle mesurat en temps , i en el segon cas, d’un angle mesurat en arc

Jesuïta 1571, fou enviat a Goa, on fou ordenat de sacerdot 1578, i més tard 1582 a Macau Amb Ruggeri estudià el xinès i penetrà fins a Pequín 1601 Amb hàbit de bonze, es presentà com a savi i introduí a la Xina, al costat de la cultura científica occidental matemàtiques, atles geogràfics, astronomia, etc, llibres de filosofia i de teologia, inaugurant una forma de cristianisme adaptat a la cultura xinesa qüestió dels ritus xinesos i malabars Les seves obres —veritable monografia sobre la Xina del segle XVI—, amb el títol Fonti Ricciane , han estat aplegades

Després d’estudiar teologia s’inicià en matemàtiques i astronomia, i a partir dels estudis sobre el càlcul de Leibniz començà a treballar sobre sèries numèriques, que el portaren a aconseguir les primeres avaluacions asimptòtiques Proposà el problema de la catenària i, en intentar de resoldre el problema de la braquistòcrona , n'obtingué la solució amb mètodes que contenien el càlcul de variacions, que desenvolupà en l’obra Analysis Magni Problematis Isoperimetrici 1701, on inclogué la primera integració d’una equació diferencial A l' Ars conjectandi enuncià l’anomenat teorema de…

El passat 7 de setembre, milions de persones van mirar al cel per presenciar un dels espectacles més fascinants de l’astronomia un eclipsi lunar visible des de tots els territoris de parla catalana Tot i que els núvols van dificultar-ne l’observació, alguns afortunats van captar imatges espectaculars de la Lluna tenyida de vermell Descobreix com es va viure aquest fenomen i què el feia tan especial tot llegint a Divulcat  l’article “ Eclipsi lunar del 7 de setembre de 2025 ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog  Ciències planetàries i meteorits

Doctorat en medicina 1599, a més de la seva tasca professional i científica com a metge i químic, estudià i féu investigació en els camps del dret, la botànica, l’astronomia, la teologia i la filosofia Entre d'altres, identificà els compostos químics que actualment reben el nom de diòxid de carboni i òxid de nitrogen, i també diferencià els conceptes de gas i aire Fou el primer que aplicà principis químics en els seus estudis sobre la respiració, la digestió i la nutrició Considerat el pare de la bioquímica, és autor, entre d'altres, del llibre pòstum  Ortus medicinae 1648

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra astronòmica d…