Resultats de la cerca

Soci del Club Natació Manresa, jugà a l’equip de la secció de basquetbol, en el qual també exercí d’entrenador Participà en la fundació del Club Bàsquet Manresa 1950, juntament amb antics jugadors del CN Manresa, i jugà dues temporades en el primer equip del nou club Posteriorment, exercí d’entrenador en diferents equips durant dues dècades, on formà noves generacions de jugadors També exercí tasques directives al CB Manresa, del qual fou el soci número 1 Mobilitzat el 27 d’abril de 1938, fou capturat per les tropes franquistes el 24 de maig al front del Segre Fou membre actiu de l’Agrupació…

Presidí el Manresa Esportiu Bàsquet 1976-93 després de la desvinculació de la secció de bàsquet del Club Esportiu Manresa i consolidà l’entitat en la màxima categoria estatal Formà part del grup de directius que crearen l’Associació de Clubs de Bàsquet ACB Abandonà la presidència del club després de transformar-lo en una societat anònima esportiva i passà a treballar per a la Unió Manresana de Bàsquet amb l’objectiu de fusionar els diferents clubs de Manresa i potenciar les categories inferiors Fou considerat històric del bàsquet català 1999

Membre del CN Manresa, fou campiona de Catalunya de 100 m 1961, 1962 i 400 m 1964 en estil lliure i recordista catalana tres cops en 100 m 1961-62, cinc cops en 200 m 1959-61, quatre cops en 400 m 1960-61 i un cop en 800 i 1500 m 1960, sempre en estil lliure També fou recordista estatal de 800 m 1960 i campiona d’Espanya de salvament i socorrisme 1968 En natació fou internacional A en vint ocasions i B en quatre A títol pòstum 1969 rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, la medalla al mèrit de la Federació Catalana de Natació, i la medalla d’argent al…

Membre de la Penya Ciclista Bonavista de Manresa, del 1940 al 1946 fou ciclista amateur El 1949 fou nomenat vicepresident de la Penya El 1985, ja com a president, organitzà moltes proves, entre les quals destaquen els brevets  classificatoris per la París-Brest-París i els Campionats d’Espanya i d’Europa per a sords El 1988 rebé la placa de la Federació Catalana de Ciclisme El 1991 fou homenatjat per l’organització de la Volta a Catalunya i el 1993 fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

S’inicià el 1958 i fou campió d’Espanya juvenil Competí pel Club Natació Manresa 1960-65 i el Club Natació Sallent, on també fou entrenador i jugador de waterpolo Participà en diversos Campionats del Món, en els quals aconseguí la medalla de bronze 1967 i de plata 1970 per equips També guanyà la medalla d’or en la prova de 200 m obstacles i la de bronze en 50 m rescat de maniquí al Campionat del Món 1967 Fou primer en la classificació general de l’encontre internacional contra Castres 1968, i en l’edició del 1969 guanyà la medalla d’or en la prova de llançament de salvavides També aconseguí…

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en la prova de 100 m braça Fou campiona absoluta de Catalunya 1973 i d’Espanya d’hivern 1974, 1976 i d’estiu 1973 També fou dos cops recordista estatal i catalana de l’especialitat en piscina de 25 m 1975, 1976 Participà en els Campionats del Món 1975, els Jocs Mediterranis 1975 i els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, on nedà el relleu de braça dels 4 × 100 m estils Fou dotze vegades internacional amb la selecció espanyola

Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…

Començà treballant de mecànic de bicicletes mentre competia com a ciclista amateur També regentà la botiga de bicicletes Cicles Espinal L’any 1935 fou un dels fundadors de l’Esport Ciclista Manresà i el primer president de l’entitat El 1943 es retirà com a corredor i el 1951 abandonà la presidència del club

Exercí la professió a Vic El 1767 fou admès com a membre de la Conferència Fisicomatemàtica de Barcelona Publicà diverses obres, com Discurso sobre el saludable y seguro método de hacer levantar a los enfermos de la cama 1783 i Sobre la utilidad de la música para los enfermos 1785

A l’edat de divuit anys abandonà el seminari de Vic i cursà filologia catalana a la Universitat de Barcelona Exercí la docència durant quinze anys a Manresa Posteriorment desenvolupà l’activitat laboral al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya com a tècnic de justícia juvenil Especialista en literatura infantil i juvenil, fou assessor editorial de La Galera des del 1993 i, des del 2012, escriví el blog sobre literatura infantil i juvenil  Mascaró de proa , pel qual obtingué el premi Aurora Díaz-Plaja de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 2014 Formà part del jurat…