Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà…
Castells i edificacions militars del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Castell de Vilademany Casa del Temple o de Santa Magdalena Canet d’Adri Castell de Rocacorba Castell de Caçà Celrà Castell de Celrà Castell de Mabarrera Castell de Campdorà Cervià de Ter Castell de Cervià Flaçà Castell de Flaçà Fornells de la Selva Castell de Fornells Girona Torre Gironella Castell de Girona, de Cabrera o dels Vescomtes Castell de Sobreporta Girona Muralles i conjunt urbà Palau Episcopal Banys Àrabs Fontana d’Or Juià Castell de Juià…
Vinçà
La vila de Vinçà, a la dreta de la Tet; al fons, els Aspres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al sector més baix de la comarca, la plana de Vinçà (que inclou, a més d’aquesta vila, els llocs de Rigardà, Saorla, Jóc, Finestret i Espirà de Conflent), estès pràcticament del tot a la dreta de la Tet, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Lentillà fins al coll de Sant Pere.
El terme és drenat, a més, pels torrents del Real o de Sant Martí i de les Escomes, afluent igualment, per la dreta, de la Tet A la petita franja del terme que s’estén a l’esquerra d’aquest riu hi havia, aigua amunt de la vila, els banys de Nossa o banys de Vinçà , avui inundats pel pantà de Vinçà La superfície agrícola és de 373 ha, repartides entre 191 ha d’arbres fruiters 171 de presseguers, 13 d’albercoquers, 3 de pomeres, 2 de cireres i 1 de pereres, 158 ha de vinya 5 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, 40 ha d’hortalisses enciams, escaroles i…
L’estiueig
Grup en un dia de pícnic, c 1900 Coll Ribas-AHAFR-OCCT Els canvis econòmics, polítics i de relació social incidiren en els costums Menestrals i burgesos, i en molta menor mesura els treballadors assalariats als quals les llargues jornades laborals i el salari escàs deixaven poques oportunitats, consolidaren noves formes d’oci, compartides i públiques Fins als anys cinquanta, només els components dels sectors més benestants de la societat podien gaudir d’un estiueig disfressat d’activitat mèdica, anant a prendre les aigües a llocs luxosos de França com ara Vichy, on, malgrat l’aparença,…
carbonat
Fotografia
Primer revelador de color en certs banys cromògens que precisen un pH no gaire elevat.
banyista
Persona que es banya a la mar, en un riu, en un establiment de banys.
castell de Serola
Castell
Antic castell del municipi de Canavelles (Conflent), entre el poble i els Banys de Toès.
És esmentat ja l’any 957 En resta l’església de SantPere dels Graus o de Serola , o d' Eixalada
Club Nàutic Bétulo

Competició de surf de vela organitzada pel Club Nàutic Bétulo
Club Nàutic Bétulo
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Badalona.
Fundat el 1972, tingué la primera seu a la Confraria de Pescadors i posteriorment s’installà a la platja de Badalona, als antics Banys Maricel A partir de la temporada 1979-80 potencià la vela lleugera Organitzà diferents competicions, entre les quals destaca una Copa d’Europa de la classe estel, diverses proves del Campionat d’Espanya i set Campionats de Catalunya de les classes optimist, 420, europa, 470, finn, estel i TDV Disposa d’escola de vela Alguns dels seus membres han guanyat diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, com J Antón Violán o Pedro Franco El club també…
L’harmonia del Parnàs
Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.
Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han…
,
Vladimir Vladimirovič Majakovskij

Vladimir Vladimirovič Majakovskij (1912)
© Fundamental Digital Library. Russian Literature & Folklore
Literatura
Poeta soviètic.
Era fill d’un guardabosc Encara adolescent, participà en activitats revolucionàries Fou un dels corifeus més espectaculars del futurisme signà el manifest Poščočina obščestvennomu vkusu ‘Una bufetada al gust públic’, 1912 i proclamà la destrucció de la tradició literària Abans de fer disset anys les característiques de la seva poesia ja eren formades llenguatge colloquial i “antipoètic”, imatges insòlites, rimes inusitades, recreació del lèxic i de la sintaxi, to hiperbòlic i declamatori i una estranya barreja de lirisme Després de la revolució es posà incondicionalment al servei del nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina