Resultats de la cerca

El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní

Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l’otorrinolaringologia a Barcelona Obtingué el premi Garí 1883 Fou redactor de la Gaceta Médica de Cataluña i membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor El seu germà Ignasi Verdós i Mauri Terrassa 1853 — Barcelona 1918, eclesiàstic i advocat, dirigí i redactà la Revista Piadosa i promogué la construcció del santuari barceloní de Sant Josep de la Muntanya

Assessor jurídic del consell barceloní, s’oposà el 1704 a les pressions del lloctinent Fernández de Velasco, que volia fer readmetre Honorat de Pallejà com a conseller Empresonat i desterrat a Aragó, passà al bàndol austriacista i fou magistrat de l’audiència barcelonina El rei arxiduc Carles III el féu ciutadà honrat, membre del consell reial i regent del de Nàpols Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14 El 1714 li foren confiscats els béns Posteriorment actuà d’advocat

L’església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor El lloc la roca de Puig-roig fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell amb Pilzà un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d’un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1974 L’antic terme comprenia també l’ermita del Pla

Fou organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i pel Reial Moto Club de Catalunya, i es disputava en la modalitat de pujada El recorregut es feu passar per l’avinguda del Tibidabo per facilitar l’assistència del públic barceloní En la categoria de cotxes hi hagué dos guanyadors, ja que M Hörner Benz i M Grua Clement feren el mateix temps En les dècades de 1960 i 1970 es tornà a disputar una pujada Sant Cugat-Tibidabo, però ja fent servir la carretera de Vallvidrera

Es formà al començament del s XX, i el 1923 s’hi inicià la construcció d’una urbanització Fins el 1936 fou un nucli residencial d’estiueig, burgès i menestral A partir del 1940 l’onada immigratòria a la comarca de Barcelona l’anà convertint en un dels barris dormitoris de la població obrera del continu urbà barceloní, però des que hom hi installà l’any 1973 l’Hospital Infantil de Sant Joan de Déu, el barri s’ha anat reconvertint en zona residencial

El 1219 els senyors del castell de Mataró, Guillema de Castellvell i el seu fill Guillem de Montcada, cediren part del territori veí de Sant Vicenç de Llavaneres tot el puig o turó de Caldes, diu el document a l’hospital i el temple que el cavaller barceloní Pere Gruny havia bastit, prop de les fonts termals que donen nom a la població Al llarg del segle XIII foren nombroses les donacions i les vendes de terrenys a l’hospital que engrandiren la quadra

De professió tipògraf, fundà a Palma la Societat Tipogràfica de Mallorca, la qual presidí fins el 1883, que hagué de traslladar-se a viure a Barcelona Milità en el moviment socialista fou un dels fundadors de la Unió General de Treballadors UGT i del Partido Socialista Obrero Español Membre del consell de redacció de La Guerra Social , portaveu del PSOE barceloní, fou empresonat durant la vaga de la construcció del 1888 Fou un dels organitzadors de la manifestació del primer de maig del 1890

El 1296 comandà, amb Romeu de Marimon, el petit estol barceloní que collaborà en la conquesta de Múrcia per part de Jaume II, i sembla que també fou present en la flota catalana que bloquejà l’estret de Gibraltar, mentre els castellans assetjaven Algesires, el 1309 El 1313 era a Sicília amb l’almirall Bernat de Sarrià, nomenat almirall de Sicília, que l’envià com a missatger al rei Jaume II Ja a Barcelona, el 1314 hi enrolava tropes per compte del rei Frederic II de Sicília

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme