Resultats de la cerca

Pel seu nombre uns 78 milions d’individus el 1995 és el grup de població més important de Java La seva cultura es destaca per l’alt nivell assolit en les realitzacions artístiques De religió musulmana, les seves creences són impregnades, tanmateix, d’elements animistes L’organització social és diversa mentre que les comunitats camperoles es regeixen per un sistema relativament igualitari basat en el parentiu, a les ciutats i a les corts es dóna una estratificació molt rígida

Fadristern d’una família de masovers que finalment esdevingueren propietaris, escriví unes memòries que abracen el període 1886-1912 Les notes són especialment interessants per la descarnada visió que ofereixen de la vida al camp i per a conèixer les estratègies i tensions que genera el sistema familiar basat en l’hereu El diari ha estat presentat, editat i anotat per Narcís Figueras i Joaquim M Puigvert en l’obra Tribulacions d’un masover fadristern 1998

El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys

Deixeble de Thornstein Veblen, fou professor a la Universitat de Califòrnia i a la de Columbia 1907-46, on creà escola Fou un dels fundadors del National Bureau of Economic Research, que també dirigí Autor de la primera anàlisi sobre el cicle econòmic basat en la recollida d’un gran nombre de dades, propugnà l’aplicació del mètode estadístic en l’anàlisi dels fenòmens econòmics És autor de Business Cycles 1927, Measuring of Business Cycles 1946

Deixeble d’Ildebrando Pizzeti, l’escriptura de les seves primeres obres és basada en elements folklòrics, amb una clara influència de BBartók aviat, però, forjà un llenguatge més personal, basat en una tendència a la modalitat Fou crític musical de L’Unità 1946-56 i de La Giustizia 1956-63, i el 1966 fou nomenat superintendent del teatre Verdi de Trieste Entre les seves obres es destaquen sis simfonies 1943-58 i les òperes Amleto 1961 i Wallenstein 1965

Deixeble d’FHiller a Colònia, Wagner el féu ajudant seu per posar en escena Parsifal 1882 En 1885-87 fou catedràtic de teoria musical al conservatori del Liceu de Barcelona Com a entreteniment, posà música a un text traduït al català per Maragall amb el títol Ton i Guida de la seva cunyada AWette basat en un conte infantil en resultà l’òpera Hänsel und Gretel 1893 Escriví altres òperes, en un estil influït per Wagner

Excellent guionista durant els anys quaranta — A Guy Named Joe 1943, 30 Seconds Over Tokyo 1944, etc—, sofrí les conseqüències del maccarthisme El 1957 li fou concedit un Oscar per The Brave One , que presentà amb pseudònim, i cap als anys seixanta reaparegué públicament amb els guions de Spartacus 1960, Exodus 1961 i Lonely Are the Brave 1962, entre d’altres Posteriorment realitzà Johnny Got his Gun 1971, basat en la seva pròpia novella escrita el 1939

Fundador del grup de la nova poesia moderna, publicà els seus poemes en la revista Poetry , fundada per HAnderson En publicar Chicago Poems 1916, apareixia, dins la tradició de Whitman, un nou llenguatge poètic basat en els fets de la vida quotidiana i del desvetllament de la vida cultural als EUA, com en Slabs of the Sunburn West 1922 És autor també d’una biografia de Lincoln 1926-39 i de la novella Remembrance Rock 1948

Completà la formació a Itàlia, on llegí Descartes, Newton, Bacon i, sobretot, Locke Establert a Roma, inicià la reforma de la pedagogia portuguesa, fruit de la qual fou el seu Verdadeiro Metodo de Estudar 1746, que provocà una polèmica que assenyala la fi de l’escolàstica a Portugal Proposà la democratització de l’ensenyament i la instrucció de la dona, com també l’ensenyament basat en la llengua materna En literatura es manifestà contrari a la retòrica barroca

Emprat en els controls de trànsit per carretera, els primers alcoholímetres daten de finals del segle XIX, però no fou fins el 1954 que el militar nord-americà Robert Borkenstein inventà un aparell d'ús pràctic i fiable, basat en l'oxidació i en la fotometria per a determinar el volum d'alcohol en la sang a partir de l'aire expirat Posteriorment, el químic gallès Thomas Parry Jones desenvolupà el primer alcoholímetre electrònic, que es convertí en la base dels aparells posteriors