Resultats de la cerca
Es mostren 2993 resultats
Josep Font i Parera
Música
Compositor.
zDeixeble de Cristòfor Taltavull Dirigí l’Orfeó Nova Solsona 1960-64 i el Cor d’En Clavé de Berga 1964-71 És autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí 1948, Mentiderota 1965, i Rosa oberta 1966, entre d’altres
Daguí
Cristianisme
Primer abat de Ripoll (879-902).
Essent prevere de Gréixer, el 871 edificà i feu consagrar l’església de Sant Andreu, que dotà amb béns propis i de la qual esdevingué rector Vers el 879 el comte Guifré el Pelós li encomanà la direcció i la regència del nou monestir de Ripoll
Lluís Torner i Sabata

Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…
Josep Maria Pibernat i Sancristòfol
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a Caracas per motius de salut, on fou canonge…
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal destacar,…
Agustí Viñas i Reig
Política
Ajustador i torner mecànic.
Treballà com a mecànic d’automòbils, ajustador i torner Fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya, i membre del grup Luengo, que actuava políticament en la clandestinitat dins Catalunya i tenia per objectius interrompre actes falangistes, socórrer els presos polítics de la Presó Model de Barcelona i donar protecció a maquis i polítics republicans en les visites clandestines El 1948 emigrà a França, on residí alguns anys El 1952 se n'anà a Amèrica, a l’Argentina, on s’installà a Rosario Hi reprengué el seu treball com a mecànic i també treballà com a representant comercial en diverses…
Marià Grandia i Fígols
Lingüística i sociolingüística
Eclesiàstic i filòleg.
Conegut pel nom de Marià Grandia i Fígols, en realitat es deia Marià Grandia i Soler Fou catedràtic de l’Institut de Còrdova Participà en el Primer Congrés de la Llengua Catalana És autor d’una Gramàtica etimològica catalana 1901, de Fonètica semítico-catalana 1903, de Gramàtica preceptiva catalana 1905 i de Formació de la paraula catalana 1906 Tot i la seva gran erudició publicà una quinzena de gramàtiques, entre d'altres, una d'hebrea, les seves propostes en qüestions normatives foren considerades extravagants, cosa que el distancià del nucli dels lingüistes que constituïren el…
Francesc Montaner
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes
Francesc Cuixart i Barjau
Pintura
Pintor.
Estudià sota el mestratge de Claudi Lorenzale a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Residí a Manresa, on desenvolupà la major part de la seva obra pictòrica i exercí de professor de pintura i dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Feu retrats, natures mortes i obres de gènere La crema del paper segellat a Manresa el 1808 i conreà el dibuix dins la tendència d’Alexandre de Riquer La major part de la seva obra es reparteix entre les colleccions manresanes i la Galeria Municipal de la ciutat
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina