Resultats de la cerca

Vida Començà a destacar quan s’integrà al grup Small Faces La seva veu arenosa, influïda pel soul de Sam Cook, i una capacitat de seducció i de fer bones cançons folk-rock i rhythm-and-blues feren que fos ben valorat pels crítics Parallelament inicià una trajectòria en solitari, que li feu perdre prestigi però li donà una àmplia popularitat El 1975 abandonà el grup i es concentrà en la seva carrera, marcada pel pop i el disco, oblidant les seves arrels de rhythm-and-blues De la primera època destaquen Maggie May , Tonight’s the night i la versió de Cat Stevens The first cut is the deepest ,…

Vida Debutà el 1962 com a actor a la seva ciutat natal El 1964 anà a Barcelona, on compaginà la tra jectòria teatral i cinematogràfica amb la de cantant i rapsode, adscrit a la Nova Cançó A banda de les pròpies lletres, d’esperit contestatari i sarcàstic i, alhora plenes de sensibilitat La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Ovidi a l’Olympia , 1975 De manars i garrotades , 1977 Bon vent i barca nova , 1978 4-02-42 , 1980 Per sempre , 1995, fou un destacat intèrpret de poemes d’altres autors, molt especialment de Joan Salvat-Papasseit Salvat-Papasseit per Ovidi ,…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que el veritable…

Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’un estil…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela Normal de…

Vida Es formà musicalment al monestir de Montserrat 1767-72, sota el mestratge del pare Anselm Viola Guanyà, per oposició, la plaça de primer violí de la catedral de Tarragona La "Gaceta Oficial de Madrid" del 4 de maig de 1802, citada per B Saldoni, esmenta que Ràfols escriví un tractat sobre la simfonia, i també que era prevere En aquest tractat, a més d’exposar tota una sèrie de consideracions i observacions pel que fa a aspectes de la gramàtica compositiva, Ràfols basa els principis de la seva preceptiva musical en l’autoritat del pare Josep Antoni Martí, que fou mestre de capella del…

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’altres, l’…