Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
Susquehanna
Riu
Riu dels EUA (724 km).
Dividit en dues branques, la del nord neix al llac Otsego, a l’estat de Nova York, i travessa l’estat de Pennsilvània fins a la ciutat de Sunbury, on s’uneix amb la branca oest, que neix als monts Allegheny, i desguassa a la badia de Chesapeake, a l’Atlàntic
caça amb vesc
Caça
Modalitat popular de caça menor amb parany envescat per a caçar ocells cantaires.
L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu d’on el nom de creueres , i els colloca entre les branques d’un arbret perquè s’hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre
Collectanea Botanica
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1946 per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director.
És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer
Publi Nigidi Fígul
Història
Erudit llatí.
Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili
Beauharnais
Família noble francesa de l’Orleanès, d’escassa notorietat abans de la Revolució Francesa.
Dividida en dues branques a la fi del s XVIII, l’una fou encapçalada per Claudi de Beauharnais que fou par de França a l’època de la Restauració La branca més cèlebre, però, fou la segona, encapçalada per Alexandre de Beauharnais , que es vinculà a la família de Napoleó I Bonaparte
carmelitana terciària descalça
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina fundada a Lleida i a Ciutadella el 1860 pel carmelità Francesc Palau i Quer.
A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual
Organisme creat per una convenció signada a Estocolm el 1967, la qual entrà en vigor el 1970.
Des del 1974 és una agència de l’ONU Té com a objectiu la protecció de la propietat intellectual arreu del món mitjançant la collaboració entre els estats i amb altres organitzacions internacionals Comprèn dues branques principals la propietat industrial i el copyright , principalment en literatura i arts Té la seu a Ginebra
Georg Ferdinand Frobenius
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina