Resultats de la cerca

Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria

Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…

Dividit en dues branques, la del nord neix al llac Otsego, a l’estat de Nova York, i travessa l’estat de Pennsilvània fins a la ciutat de Sunbury, on s’uneix amb la branca oest, que neix als monts Allegheny, i desguassa a la badia de Chesapeake, a l’Atlàntic

L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles, etc, disposats en forma de creu d’on el nom de creueres , i els colloca entre les branques d’un arbret perquè s’hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir la veu d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre

És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer

Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili

Dividida en dues branques a la fi del s XVIII, l’una fou encapçalada per Claudi de Beauharnais que fou par de França a l’època de la Restauració La branca més cèlebre, però, fou la segona, encapçalada per Alexandre de Beauharnais , que es vinculà a la família de Napoleó I Bonaparte

A la seva mort, es dividí en dues branques carmelitanes missioneres , amb llur casa provincial a Barcelona i 36 cases als Països Catalans, i carmelitanes missioneres teresianes , amb llur casa generalícia a Tarragona i 46 cases als Països Catalans ambdues congregacions s’han estès molt tenen unes tres-centes cases arreu del món

Des del 1974 és una agència de l’ONU Té com a objectiu la protecció de la propietat intellectual arreu del món mitjançant la collaboració entre els estats i amb altres organitzacions internacionals Comprèn dues branques principals la propietat industrial i el copyright , principalment en literatura i arts Té la seu a Ginebra

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna