Resultats de la cerca
Es mostren 2073 resultats
Ramon Orriols Canals
Futbol
Futbolista.
Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona
Novel·les exemplars
Conjunt de narracions de Miguel de Cervantes
.
Publicades el 1613, pren el nom de l’italià novella ‘narració breu imaginada’ Són dotze La gitanilla , El amante liberal , Rinconete y Cortadillo , La española inglesa , El licenciado Vidriera , La fuerza de la sangre , El celoso extremeño , La ilustre fregona , Las dos doncellas , La señora Cornelia , El casamiento engañoso y El coloquio de los perros
Lucille Ball
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i televisiva nord-americana.
Després d’estudiar art dramàtic i d’una breu experiència teatral, anà a Hollywood, on interpretà Stage Door 1937, Du Barry was a Lady 1943, Thousands Cheer 1944, Ziegfeld Follies 1946, Easy Living 1949, The Long, Long Trailer 1954 o Forever Darling 1956 Obtingué la màxima popularitat com a protagonista de diversos espais televisius
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
Jaume Bonacasa
Literatura catalana
Escriptor religiós i pedagògic.
Clergue, és autor d’un tractat, dividit en set capítols, per a ensenyar els rudiments de les lletres i la doctrina cristiana als minyons de l’escola, Compendi breu del que ha d’ensenyar lo mestre que està en ciutat, vila o lloc a sos deixebles per a què alcancen la benaventurança Barcelona 1630
Maria del Pilar Maspons i Labrós
Literatura catalana
Folklore
Escriptora i folklorista.
Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de…
,
Eco de sports
Esport general
Setmanari
Setmanari d’esports publicat a Barcelona entre el 1909 i el 1913.
Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos
acciaccatura
Música
Ornament consistent a fer sonar simultàniament la nota o notes reals i la nota estranya -generalment a una 2a m inferior de la nota principal-, apagant immediatament el so de la nota estranya.
És un ornament característic de la música dels segles XVII i XVIII per a tecla, principalment el clavicèmbal, i s’indica amb una petita corxera amb la plica travessada per una ratlleta No s’ha de confondre amb l' appoggiatura breu, en la qual la nota real sona després de la nota estranya sense arribar a coincidir
Jacint Alferio
Metge.
Exercí la professió a Alacant Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam Nàpols 1628, que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i altres malalties renals Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela Nàpols 1632
Aistolf
Història
Rei longobard (749).
Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina