Resultats de la cerca

Tota cèllula, com s’esdevé amb l’ésser de què és part constituent, acompleix un cicle vital, anomenat cicle cellular Una vegada constituïda, la nova cèllula desenvolupa les funcions que li són pròpies durant un temps molt variable en cada cas, i després, o bé mor o bé es reprodueix, originant les cèllules filles El temps necessari perquè la cèllula desenvolupi tot el cicle és variable, ja que mentre que hi ha cèllules que es reprodueixen molt ràpidament, com per exemple les cèllules cutànies, n’hi ha d’altres que tarden molts anys sense dividir-se, com ara les cèllules nervioses o neurones…

Són cèllules flexibles, car la paret cellular no és totalment rígida Secreten abundants mucositats Formen cossos fructífers, constituïts per cèllules resistents a la dessecació microcists , que fins i tot poden tenir 1 mm d’alçada i aspecte arborescent Alguns són cellulosolítics

Cada nucli centra l’activitat d’una porció del citoplasma, o enèrgida Per tant, el conjunt correspon a un grup de cèllules no separades per membranes Es diferencia del síncit en el fet que aquest és originat per fusió de cèllules independents

Féu importants recerques sobre diferenciació cellular, cultiu de cèllules in vitro , mecanismes genètics i hibridació de cèllules somàtiques Publicà La Culture des Tissues 1932, Nucleocytoplasmatic Relations in Micro-organisms 1953 i Hybridization of Somatic Cells 1972 És considerat pioner de la genètica molecular

El nucli fou el primer orgànul conegut i el primer amb un nom, gràcies a les investigacions de Brown 1833 en cèllules d’orquídia i a les de Schleiden 1839 en cèllules animals Generalment és una esfera de 5 a 25 μ que pot tenir una gran varietat de formes i en la qual hom pot distingir diverses parts la membrana nuclear, el nuclèol, el reticle nuclear i el suc nuclear La membrana nuclear té uns 200 Å de gruix i és formada per dues capes foradades per porus de 500 Å i separades per un espai perinuclear que comunica amb el protoplasma mitjançant el reticle endoplasmàtic el nuclèol pot ésser únic…

Després d’estudiar medicina a la Universitat de València, realitzà estades postdoctorals en centres de recerca d’Alemanya i de la Gran Bretanya Catedràtic de fisiologia a la Universitat Miguel Hernández, d’Elx Alacant, i director de l’Institut de Bioenginyeria de la mateixa institució, a més de presidir la Societat Espanyola de Diabetis 2000-04 i la Societat Espanyola de Biofísica Des del final del s XX lidera un grup de treball dedicat a l’estudi de la diabetis, a la recerca de noves terapèutiques per a guarir la malaltia L’any 1999 fou el primer científic que aconseguí convertir cèllules…

En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules…

En els ous telolecítics d’alguns vertebrats i dels cefalòpodes, el blastoderma és un disc pla de cèllules situat en el pol animal blastodisc En els ous centrolecítics dels insectes, el blastoderma és una capa de cèllules que envolta completament la massa interna de vitel

Les parets laterals són ciliades, i el fons, revestit de cèllules secretores de mucositat i una filera de cèllules flagellades al mig Aquesta estructura permet de capturar partícules alimentàries de l’aigua i de fer-les progressar cap a l’esòfag, facilitant la nutrició micròfaga

La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de composició…