Resultats de la cerca

Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum la del pèsol i també la d’altres llegums per l’ Ascochyta pisi la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és especialment…

Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons Cerdà en la…

Situació L’església de Sant Mer o Sant Medir és situada prop de Llorà, sobre la carretera que va de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori i la vall de Llémena, uns 2 km després d’haver passat Llorà Mapa L38-12295 Situació 31TDG746523 JAA-MLlC Història Hom no ha pogut trobar cap document que parli d’aquesta església, tot i que, amb seguretat, existia en època romànica, tal com demostra l’estil de la seva fàbrica Juntament amb la de Sant Joan, pertany al poble de Peradalta, que l’any 1352 tenia cinc focs i el 1698 era lloc reial ASA Església La capella de Sant Medir és un senzill…

Els primers esments del lloc de Montenartró daten del 1034 i el 1060, en què se cita com a límit dels termes de Santa Eulàlia, Sant Julià, Sant Martí i Sant Pere, de Romadriu El lloc formava part del vescomtat de Vilamur La parròquia de Montenatró, Montano Hortone , és esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En les dècimes papals del 1279 apareix com a cap del deganat de Montenartró, que en aquesta relació sols inclou la parròquia d’Estac Gràcies a la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona als diferents deganats del bisbat d’Urgell, entre els anys 1314 i…

Les ruïnes d’aquesta torre, anomenada “la torreta”, són aigua amunt del poble de Das, en l’antic camí del coll de Jou, prop de la casa de la Pardinella i a tocar del torrent de la Coma Oriola abans de convertir-se en la Valira El lloc de Das, escrit amb la forma Adaz , és esmentat al segle X, concretament l’any 965, en l’acta testamentària del comte Sunifred II de Cerdanya, com a límit de l’alou d’Urús, que aquest comte llegà al monestir de Sant Miquel de Cuixà Tanmateix, la torre de Das no apareix documentada fins al segle XV, tot i que el seu origen és força antic aquesta construcció fou…

Situació Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc ECSA - MÀ Font L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu Mapa 32-10 213 Situació 31TCG182963 Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella MAF-…

Al llarg dels segles del gòtic s’empraren diverses tècniques pictòriques, en funció del suport fusta, mur, pergamí, paper, tela, etc En aquest capítol es tractaran les tres tècniques més importants i de les quals s’han conservat més exemples la pintura sobre taula o fusta, la miniatura i la pintura mural La pintura sobre fusta Introducció Revers de la taula de l’Ascenció, del Mestre de Xàtiva, amb els travessers de reforçament de les posts v 1500 Procedeix de la collegiata de Xàtiva Museu Nacional d’Art de Catalunya – ACarreras L’evolució arquitectònica que es donà en la transició de l’estil…

Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan , que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroelèctrica de Tavascan , subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte Un airós pont de pedra medieval romànic tardà del segle XIII i un sol arc uneix les cases de banda i banda del…