Situació
Interior de l’església, des del cor, amb la volta arrebossada i l’absis ocupat per un retaule barroc.
ECSA - M.À. Font
L’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria és situada a l’extrem d’un prat de dalla pròxim a la masia de Gironella, que s’emplaça prop de la confluència del barranc de Peranera amb el riuet de Viu.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCG182963.
Per a anar-hi cal agafar el desviament que surt de la carretera N-260 que mena a Malpàs. Aproximadament a 1 km de la cruïlla surt, a mà dreta, una pista que porta fins a la masia de Gironella. Poc abans d’arribar-hi ja es veu la capella. (MAF-XFG)
Història
Una de les primeres referències documentals del lloc data del 959, any en què Ramon II, comte i marquès de Ribagorça, a petició de Quint, abat del monestir de Santa Maria de Lavaix, féu donació a l’esmentat cenobi d’un indret anomenat la Penella Gironella i d’un vilatge dit Salines, al pagus d’Esterri, amb els seus termes i drets. Vers l’any mil es féu una nova redacció d’aquest mateix document per tal d’actualitzar els drets monàstics de Lavaix, i hi consta Gironella amb tots els habitants i els seus béns i “cum censis et usaticis et placitis et firmamentis, cum decimis et primicis”. Amb això, el monestir de Lavaix intentava aturar l’empenta de la nova classe feudal, ja que senyors i cavallers es dedicaven a arrabassar el patrimoni monàstic. Malgrat tot, l’esmentat monestir aconseguí de mica en mica afermar-ne el domini.
En l’acta de consagració de Lavaix de l’any 1015 s’enregistra la dotació d’una vinya a Gironella aportada pels esposos Baró i Ela. A la darreria del segle XII, en l’inventari del patrimoni del monestir de Lavaix, es recorda la donació esmentada del comte Ramon, i s’especifica que l’abat del cenobi era el que tenia el dret de provisió de rector i de visita a l’“ecclesia Sancti Aciscli de Gerundela”. (JBP)
Església
Planta de l’església, de reduïdes dimensions.
X. Fresneda i M.À. Font
La capella de Sant Iscle i Santa Victòria és un petit edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, que a l’interior tendeix a tancar-se adoptant forma de ferradura i s’obre a la nau per mitjà d’un arc presbiteral.
L’exterior de l’edifici és nu d’ornamentació. Els murs, d’una gran rusticitat, són formats per filades irregulars, tot i que en alguns indrets la disposició de les filades és més uniforme; els carreus són de gres vermellós combinats amb altres de pedra calcària, tots ells lligats amb argamassa de calç i sorra fina.
Un arc de mig punt, ara amagat per l’estructura de fusta del cor, obria el mur de migjorn i donava lloc a una porta de factura senzilla, adovellada. Les petites dimensions de l’edifici no van permetre una independència entre l’espai interior de l’església i el cor, de manera que aquest ha envaït gran part de la nau i fins i tot del presbiteri, lloc d’arrencada de les escales que hi pugen.
L’interior del temple és totalment arrebossat de calç; la nau és coberta amb volta de canó de perfil semicircular, mentre que l’hemicicle absidal es cobreix amb volta de quart d’esfera.
Per la seva tipologia constructiva aquesta capella pot ser datada a la darreria del segle XI o ja entrat el segle XII, però dins les formes arquitectòniques arrelades en la tradició constructiva anterior. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III (II), doc. 172, pàgs. 374-375
- Puig, 1984, doc. 1, pàg. 59; doc. 51, pàgs. 98-99; doc. 69, pàg. 111 i doc. 70, pàg. 112