Resultats de la cerca

Professor de matemàtiques a la Universitat de Sant Petersburg 1853-80, fou també associé étranger de l’Institut de France i membre de la Royal Society de Londres Es destacà per les seves investigacions sobre la teoria dels nombres, el càlcul de probabilitats i alguns temes d’anàlisi teoria de les integrals, formes quadràtiques, convergència de les sèries de Taylor, etc Elaborà la teoria de les sèries de polinomis que porta el seu nom

Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia dames, escacs, bridge , etc, que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques , que acostumen a ésser installats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc combats diversos, lluites espacials, etc i els jocs de vídeo o videojocs , que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic tennis, futbol, pilota basca, tir, etc Els jocs d’estratègia es limiten a realitzar un…

Pot funcionar autònomament o bé connectat a un gran ordinador host Hom sol aplicar-li diversos perifèrics Bé que en principi les seves característiques el situen entre el gran ordinador i el microordinador, els grans avenços que aquests experimenten darrerament redueixen com més va més les diferències entre el microordinador i el miniordinador

En aquest moviment d’ascens o descens, l’aire es refreda o s’escalfa aproximadament a raó d’1ºC per cada 100 m de variació de nivell Atès que molts moviments a l’atmosfera són aproximadament adiabàtics, el càlcul de la temperatura potencial té notables aplicacions, entre d’altres saber si l’aire que puja o baixa estarà més fred o més calent que l’ambient, fet que determina el caràcter de l’estabilitat d’estratificació de l’atmosfera

Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea

Estudià a París i a Göttingen Fou professor i director de l’Institut de Ciències Matemàtiques de Khàrkov 1917 i professor a la Universitat de Leningrad i membre de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS A més dels seus treballs en teoria de funcions i equacions diferencials, fou un dels matemàtics, juntament amb Kolmogorov, que donà una axiomatització del càlcul de probabilitats, creant una construcció de tipus logicoformal independent del contingut semàntic de la probabilitat

Exiliat de Polònia des del 1934, hi tornà després de la Segona Guerra Mundial i ocupà diversos càrrecs a l’administració Contribuí a la configuració de l’economia política marxista, partint de la controvèrsia sobre el càlcul econòmic racional en una economia socialista Partidari de la planificació descentralitzada, introduí les tècniques modernes en l’anàlisi econòmica Obres principals On the Economic Theory of Socialism 1938, The Political Economy of Socialism 1958, Introduction to Econometrics 1959, Political Economy 1963

Fou catedràtic d’astronomia matemàtica a la Sorbona des del 1878, i membre de l’Académie des Sciences 1862 Féu treballs d’investigació en els camps de la mecànica, del càlcul infinitesimal, i, especialment, en geometria pura sobre la teoria de superfícies És autor de les memòries La théorie générale des surfaces 1845 i Mémoire sur l’emploi d’un nouveau système de coordonnées dans l’étude des propriétés des surfaces courbes , publicades al “Journal des Mathématiques”

en el desenvolupament en sèrie de potències de la funció Així, B 1 = 1/6, B 2 = -1/30, B 3 = 1/42, etc Alguns autors anomenen nombres de Bernoulli els coeficients B n de x n / n en el desenvolupament de MacLaurin de x / e x -1, de què resulta B 0 = 1, B 1 = -1/2, B 2 = 1/6, B 4 = -1/30, B 6 =1/92, … i B 2 n +1 =0 Hom empra els nombres de Bernoulli en fórmules d' integració numèrica i en càlcul de diferències finites