Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Joan Segarra i Iracheta

Joan Segarra i Iracheta
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959,…
,
Muzio Attendolo Sforza
Història
Senyor i (des del 1411) comte de Cotignola.
Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara
general | generala
Militar
En els exèrcits de terra i de l’aire, el qui té un dels quatre graus superiors de la jerarquia militar, tot i que no exerceixi comandament.
En l’exèrcit de l’Estat espanyol el general pot ésser general de brigada, general de divisió, tinent general o capità general , segons que el seu comandament s’estengui a una brigada, a una divisió, a més d’una divisió o a tot el territori per al qual ha estat nomenat Actualment, el grau de capità general és exclusiu del rei Els capitans generals de terra o de l’aire amb comandament de regió militar o aèria tenen el grau de tinent general
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Història
Militar
Militar.
En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren
Ildefonso Díez de Rivera y Muro
Història
Militar
Militar.
Comte consort d’Almodóvar, es distingí a Trafalgar i a la guerra contra Napoleó Fou empresonat per la inquisició de València per les seves tendències liberals el 1820, alliberat pels constitucionalistes fou proclamat, aquell mateix dia, capità general del País Valencià per votació popular En 1822-23 exercí el mateix càrrec a Mallorca Estigué exiliat a França 1823-32 Fou novament capità general del País Valencià 1835, ministre de la guerra 1835-36 i 1836-37 i ministre d’estat 1842-43 Caigut el seu amic Espartero 1843, es retirà de la política
Joaquim Jovellar i Soler
Història
Militar
Militar.
Residí a Cuba 1842-49 Es destacà en la guerra d’Àfrica, on fou ferit a Wad-Ras, el 1860 Ascendit a general 1863, s’oposà a la revolta de Madrid del 1866, però s’uní a la revolució del 1868 Capità general de Cuba 1873-74, collaborà a Madrid a restaurar els Borbó, i fou ministre de la guerra del primer govern d’Alfons XII 1874-75 Tornà a ésser capità general de Cuba 1875-76, i de Filipines 1883-85, i fou novament ministre de la guerra en 1885-86
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Joan de Vilamarí
Història
Cavaller, probablement fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella, i d’Agnès.
Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa,…
armador | armadora
Transports
Dret marítim
Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier
L’alcalde de Zalamea
Peça dramàtica de Calderón de la Barca, publicada el 1651, però escrita segurament més de deu anys abans, que té com a precedent directe l’obra menor del mateix títol i tema, de Lope de Vega, inspirada en un fet real.
Partint d’una de les constants fonamentals que Lope serví al teatre castellà del segle d’or, la del tema de l’honor, Calderón oposà els drets que assisteixen qualsevol persona als privilegis i a les convencions establerts per una llei determinada El capità Alvaro de Ataide rapta i força la filla del ric plebeu Pedro Crespo, el qual, nomenat alcalde, ajusticia el capità, el qual es nega a casar-se amb la noia El realisme immediat de la situació dramàtica, no gaire freqüent en Calderón, és conduït amb rigor i suposa la maduresa del gènere creat per Lope de Vega
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina