Resultats de la cerca
Es mostren 1525 resultats
bolet carner
bolet carner
WildBranch (CC BY 2.0)
Micologia
Gran bolet de la família de les hidnàcies, de diàmetre fins a 20 cm, format per una massa arrodonida, de ramificacions gruixudes i soldades entre elles, cobertes de llargues agulletes, fràgils i penjants.
La carn és blanca, compacta, és comestible i de qualitat, si el bolet és tendre Es fa principalment sobre troncs de roures mig morts o en descomposició
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari
tiroïdina
Farmàcia
Preparat obtingut de la glàndula tiroide d’animals domèstics ovins i bovins prèviament desgreixada, tret el teixit connectiu, dessecada i reduïda a pols.
Conté aproximadament un 20% de iode combinat Forma unes pólvores groguenques, d’olor de carn i de gust salat És emprat, en comprimits, en el tractament del mixedema
bossa
Bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
olla dels pobres
Alimentació
Història
Pràctica caritativa que tenia lloc a les ciutats, pobles, convents en període de fam o escassetat.
Consistia en una ollada de llegums i carn que era repartida entre els necessitats N'hi ha constància a diversos llocs com Barcelona 1763-64, Vic 1792, Granollers 1810
adopció
Ramaderia
Zoologia
Alletament d’un lletó que no és propi.
Els ramaders de bestiar boví de llet i de carn solen comprar vedells xurmers a fi que cada vaca en criï dos, un de propi i un d’adoptat
consomé
Gastronomia
Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d’una cocció llarga i lenta.
Sovint hom hi afegeix xerès sec o rovell d’ou, i se serveix calent o fred, sol o amb carn a trossos petits, flam, formatge ratllat, galetetes salades, etc
avicultura
avicultura Cria de gallines en bateria (granja Castelló, Arenys de Mar)
© Fototeca.cat
Avicultura
Tècnica de la cria d’ocells en general i, més especialment, de l’aviram (gallines, oques, ànecs, i també coloms, guatlles, perdius, pintades, faisans, indiots, etc).
Pot tenir interès per a l’obtenció d’individus ornamentals algunes races d’ànecs, oques i cignes o aptes per a algun tipus d’exhibició galls de combat, però la seva finalitat principal és l’obtenció d’ous, carn i plomes La gran demanda d’aquests productes avícoles ha comportat la necessitat d’una gran producció i d’un rendiment òptim de l’aviram, aconseguits per selecció dels millors reproductors, i per creació d’híbrids que reuneixin unes característiques de qualitat i de rendiment superiors a les de les races originals Les bones condicions d’allotjament, higiene, juntament amb…
xerla
Ictiologia
Nom d’alguns peixos teleostis perciformes marins de la família dels pomadàsids.
De mida petita o mitjana i carn apreciada, com la xerla vera Parapristipoma humile , la xerla morruda Plectorhinchus mediterraneus , la xerla ratllada Parapristipoma octolineatum i la xerla roncadora Pomadasys incisus