Resultats de la cerca

Té com un dels seus principals objectius continuar i ampliar les mesures fetes pels ERS-1 i ERS-2 Fou llançat des del cosmòdrom de Kourou al març del 2002 i collocat en òrbita polar sincrònica amb el Sol Amb 8 500 quilograms de pes és el satèllit més pesant llançat mai per l’ESA Porta deu instruments científics entre els quals destaquen un radar d’obertura i un espectròmetre d’imatges L’objectiu de l’ENVISAT és el monitoratge permanent de la superfície terrestre, com també de l’atmosfera i del gruix de la capa de gel polar Aquestes dades permeten fer estudis i diagnòstics de la…

Des del 1599 fou membre vitalici del Christ Church d’Oxford i vicari de l’església de Sant Tomàs de la mateixa ciutat Posseïdor d’amplis coneixements científics, matemàtics i literaris, i d’un gran sentit de l’humor, escriví una comèdia llatina, de caire anticatòlic, Philosophaster 1606, i un tractat, Anatomy of Melancholy 1621 en versió definitiva, 1651, publicat amb el pseudònim de Democritus Junior , obra on tracta de la malenconia des de tots els punts de vista imaginables i que és un valuós índex de les idees del seu temps influí en la literatura anglesa posterior,…

Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà nombrosos…

Ingressà en la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes a Barcelona i a Madrid i teologia a Àustria El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo Fou numerari de l’Acadèmia de Ciències de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc Presidí el Patronato AlfonsoX el Sabio del CSIC Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics Fou delegat de la seva província a la…

Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa…

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’ econometria Fou membre fundador de l’ Econometric Society 1930 i director de la revista Econometrica  1933-35 Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit 1969 el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J Tinbergen Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility 1932 i Lois techniques…

Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental…

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la…

Aplegà una nombrosa collecció d’insectes i un important herbari dels Països Catalans, que llegà per a l’ensenyament Fou secretari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i un dels fundadors de la Institució Catalana d’Història Natural 1899 Publicà, entre altres treballs científics i de divulgació, Flora de Calella 1882, Les quatre estacions de l’any segons llurs plantes i insectes més característics 1886, Catálogo de lepidópteros de Cataluña 1874, i, en collaboració amb Manuel Martorell i Penya, Catálogo de los coleópteros observados en Cataluña 1876 Foren dedicades al seu…