Resultats de la cerca
Es mostren 7960 resultats
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Súria (Bages), a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall
vall d’Usera
Vall del municipi de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), a l’E del terme, al límit amb el de Benafigos.
És drenada pel barranc del Forcall, que davalla del cim de la Nevera 1195 m alt i s’uneix al riu de Montlleó, per la dreta És, en part, coberta per l’important bosc d’Usera
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
Argentera
Poble
Poble del municipi de Vilanova de Meià (Noguera); a l’esquerra del riu Boix.
L’església, on és venerada la Mare de Déu del Remei, és de construcció romànica i modificada posteriorment depenia del priorat de Meià Al cim d’una roca hi ha les restes de l’antic castell d’Argentera
Grup Excursionista Camp de Tarragona
Excursionisme
Entitat excursionista del Camp de Tarragona.
Fou fundada l’any 1980 per un grup d’aficionats al muntanyisme de Morell Des del 1992 la seva seu es troba a Puigpelat Edita des del 1993 el butlletí quadrimestral El Cim Disposa d’un arxiu fotogràfic
serra de Queralt
Serra
Alineació muntanyosa (851 m alt. al turó del castell de Queralt) d’Anoia, orientada E-W, dins la Serralada Prelitoral Catalana, al límit amb la Depressió Central, entre les plataformes tubulars del bloc de Gaià, al S, i l’alta Segarra.
Juntament amb la serra de Brufaganya separa les conques del Llobregat i l’Anoia rieres de Tous i Miralles i del Gaià riera de Bellprat i barranc de Sant Magí Al seu cim s’aixeca el castell de Queralt
São Miguel

São Miguel vist des del satèl·lit Copernicus Sentinel-2A
Agència Espacial Europea (CC BY-SA 2.0)
Illa
Illa de les Açores, la més gran de l’arxipèlag.
És muntanyosa i el cim més alt és Pico da Vara 1 088 m, a l’extrem oriental El centre principal és Ponta Delgada, capital de tot l’arxipèlag Altres nuclis són Vila Franca do Campo i Ribeira Grande
Castell de Baborers (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on s’erigia, al cim del turó i vora el cingle, el castell J Bolòs Al capdamunt del Roquer o Roca de Baborers resten testimonis d’una fortificació Des d’aquest cim, difícilment expugnable, hom pot albirar una bona part de la vall de les Llosses El penyal del Roquer, orientat de llevant a ponent, cau, cap a tramuntana, damunt la riera de les Llosses a migjorn del cingle s’estenen els camps del mas del Roquer Mapa 293M781 Situació 31TDG 298687 Per pujar-hi, venint per la carretera que va de Ripoll a les Llosses, cal abandonar aquesta via poc…
Jordi Álvarez Garcia
Escalada
Escalador.
Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez, mecànic de professió, i que…
Sant Aleix (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Claper de rocs al cim del turó de Sant Alís, únic testimoni actual del que fou aquesta antiga església ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de la capella de Sant Aleix, o Sant Alís, són al cim del turó de Sant Alís, uns 3 km a ponent del Puig de Meià, des d’on cal anar-hi a peu AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG335527 Història Aquesta església no apareix en cap document medieval Únicament a mitjan segle XVII Roig i Jalpí fa constar que entre les esglésies subjectes al priorat de Santa Maria de Meià hi havia la de “ San Alexos Confessor, en Mont-sec ” Només es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina