Resultats de la cerca

Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i …

Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà segles V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes…

Estudià a les universitats de Bolonya i Pàdua, on es graduà com a magister l’any 1409 El 1422 fou nomenat professor de matemàtiques i astronomia en aquesta mateixa universitat Escriví vuit tractats de teoria musical Els més importants són dos comentaris sobre el tractat de Jean des Murs amb els títols Expositio tractatus practice cantus mensurabilis 1404 i Tractatus practice cantus mensurabilis 1409, el Tractatus practice cantus mensurabilis ad modum ytalicorum , el Parvus tractatum de modo monocordum dividendi i, finalment, el Tractatus musicae speculative , on polemitza amb…

Fill de llibreter, és conegut pel seu Manuel du libraire et de l’amateur de livres, una bibliografia selectiva, retrospectiva, que conté els llibres considerats de més valor publicats a tot Europa des del principi de la impremta, amb breus comentaris i el preu de venda al mercat de llibre antic La primera edició aparegué el 1810 en tres volums i la cinquena i darrera, entre el 1860 i el 1865, en sis volums Tingué seguidors com l’alemany Jean Georg Théodore Graesse Trésor de livres rares et précieux, 1859-69 i a Catalunya, Antoni Palau i Dulcet Manual del librero hispano-…

Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma

Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…