Resultats de la cerca

Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat

L’emperador Enric IV, excomunicat per Gregori VII 1076, es presentà inesperadament 1077 davant el castell, on el papa s’havia refugiat protegit per la comtessa Matilde de Canossa, i restà tres dies peu nu fins que Gregori VII, hesitant, li llevà l’excomunió De fet, Enric IV retornà a la política antipapal anterior Anar a Canossa ha esdevingut sinònim d’humiliar-se davant l’adversari El castell fou destruït el 1225 pel poble de Reggio

L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa

Ajudant de camp del tsar Pau I, arribà a mariscal i fou nomenat ministre d’afers estrangers 1798 i comte 1799 Contrari a l’aliança amb França, fou destituït 1801 El 1812 fou fet governador de Moscou, que féu evacuar i incendiar davant la invasió francesa Assistí al congrés de Viena 1814-15 La seva filla afrancesà el nom, Sophie Rostoptchine, en installar-se a França i casar-se amb el comte de Ségur comtessa de Ségur

El 1219 apareix ja com a ric home i el 1221 ja governava Astúries Abans del 1224 s’havia casat amb la comtessa Aurembiaix I d’Urgell i residiren a Toledo Sembla que el matrimoni fou anullat el 1228 pel fet d’ésser cosins segons per part de les mares respectives Aurembiaix retornà a Catalunya i Álvaro es casà, abans del 1233, amb Mencía López de Haro de Biscaia, filla del senyor Llop III Álvaro fou enterrat a Balbuena Palència

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Filla del rei Sanç I i de Toda Aznárez Fou casada primer 924 amb el rei Ordoni II de Lleó i Galícia però, vídua el mateix any, es casà amb el comte d’Àlaba, Álvaro Herramélliz Finalment, es casà 932 amb el comte Fernán González de Castella

Filla del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia i germana del rei Francesc I de França, es casà de primer, el 1509, amb el duc Carles IV d’Alençon, que, en morir, li deixà el ducat, i el 1527 amb el rei Enric II de Navarra Influïda per Lefèvre d’Étaples, fou protectora de reformats Escriví poemes —se'n destaca el llibre Miroir de l’âme pécheresse 1531— i l' Heptaméron , recull de setanta-cinc contes, realistes i finament analítics, molt entroncats amb fets reals, collecció imitada del Decameró

Fou companya d’Antonio Marañón El Trapense Dama instruïda i coneixedora de llengües estrangeres, sembla que ajudà la Regència d’Urgell 1822, que li concedí el títol de comtessa de Sales Animà i dirigí la revolta de Cervera a favor dels malcontents 1826-27 Detinguda per ordre del comte d’Espanya, fou reclosa en un convent de Sevilla La seva vida, a la qual són atribuïdes dades en gran part fantasioses, ha estat el tema de la novella Josefina de Comerford 1849, d’Agustí Letamendi