Resultats de la cerca

Membre destacat del partit comunista eslovac des del 1943, participà en el cop d’estat comunista 1948 Caigut en desgràcia, fou empresonat 1951-60 Rehabilitat el 1964, assumí la primera secretaria posteriorment anomenada secretaria general del partit comunista eslovac 1968-69 i, després de la Primavera de Praga , del partit comunista txecoslovac 1969, del qual encapçalà l’ala dura President de la República des del 1975, dugué una política de subordinació envers l’URSS i de repressió a l’interior S’oposà, però, a la perestroika , motiu pel…

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

Es definí mar-xista leninista, però amb un programa moderat i de consolidació democràtica i parlamentària Fou la secció catalana del Partido de los Trabajadores Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 dins la coalició Unitat Pel Socialisme amb el Moviment Comunista de Catalunya, Organización Comunista de España-Bandera Roja i Liga Comunista Revolucionaria i assolí 33096 vots De fet, la unificació encara no havia arribat a realitzar-se en la base quan el PTC es dissolgué el mateix 1980 El seu òrgan fou Yesca 1979-1980 Les Juventudes Comunistas de…

Potencià les Plataformas de Comissions Obreres d’Empreses del Vallès i les Plataformas Anticapitalistas de Barcelona El 1974 es convertí en Organización de Izquierda Comunista de España , en unir-se amb els Núcleos Obreros Comunistas bascos Publicacions Vallés Obrero , Izquierda Comunista , Vanguardia Comunista i Revolución

Estudià a la Universitat de Sofia i posteriorment a l’Institut Estatal de Relacions Internacionals de Moscou S'implicà en les joventuts comunistes i ocupà diversos càrrecs al Partit Comunista Búlgar Entre els anys 1971 i 1990 fou ministre d’afers estrangers de Bulgària Fou un dels dirigents més fidels a Todor Jívkov, però l’any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín, conduí una conspiració dins el Partit Comunista i el forçà a dimitir Inicià una política reformista i, per trencar els vincles amb el passat comunista, liderà la transformació del…

Caracteritzada per una abundant i bigarrada producció doctrinal, propugnà l’alliberament nacional, en un marc revolucionari, d’Euskadi, Galícia, els Països Catalans i Canàries, i exterioritzà les seves simpaties pel Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso Edità Revolución Proletaria i Cuadernos de la Revolución Proletaria El 1990 esdevingué Partido Comunista Marxista-Leninista-Maoista de Catalunya, editor de La Rebelión se justifica Por la construcción del Partido Comunista

El 1946 ingressà al Partit dels Treballadors Polonès precedent del Partit Comunista Polonès Estudià història i es doctorà el 1956 Del 1945 al 1949 fou oficial de l’exèrcit Des d’aquest any fou editor del departament de publicacions del comitè central del partit comunista del qual formà part des del 1975, i impulsà la revista Polytika 1958-81, notable pel caràcter relativament obert malgrat les restriccions del règim El 1980 fou designat per a negociar amb Lech Wałęsa en el conflicte que enfrontava Solidarność amb el govern Defensà la imposició de la llei marcial per…