Resultats de la cerca
Es mostren 914 resultats
Sant Antoni de Galamús
El monestir de Sant Antoni de Galamús (Sant Pau de Fenollet)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda), al N de la vila.
Construït en una de les coves de tradició eremítica, habitades des del segle V fins al 1850, obertes a la paret de l’esquerra de les gorges de Galamús , damunt l’Aglí Del 1480 a la fi del segle XVI hi hagué una comunitat de franciscans observants Són tradicionals els aplecs del dilluns de Pasqua i de Pentecosta
Torretrencada

Aspecte exterior de la taula de Torretrencada (Ciutadella)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Llogaret
Llogaret del municipi de Ciutadella (Menorca), a l’E de la ciutat, al camí de Santagaldana.
Hi ha una important estació megalítica amb la important taula de Torretrencada , que té la peculiaritat de tenir una pilastra de reforç En aquest jaciment arqueològic també hi ha unes coves d’enterrament, un talaiot, unes sepultures antropomórfiques excavades a la roca i una sala hispòstilla que sovint està inundada d’aigua El poblat es troba enmig d’una explotació ramadera
Joan Borràs Xavier

Joan Borràs Xavier
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
Nachikufià
Prehistòria
Un dels quatre grups culturals importants del Mesolític de l’Àfrica meridional.
Descobert a la cova de Nachikufú Mpika, es localitza en jaciments a ple aire, coves i abrics del nord de Zimbàbue i a les zones adjacents La seva indústria lítica és bàsicament microlítica, i en la fase final apareixen ceràmiques del tipus de l’edat del ferro La raça humana d’aquest grup és de la Boskop, que hom considera l’originadora de l’actual poble san
Albocàsser
Vista de la vila d’Albocàsser
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Maestrat, entre la rambla Carbonera i la rambla Morellana o de la Valltorta.
Comprèn un petit altiplà, a l’esquerra del primer d’aquests cursos d’aigua, envoltat de muntanyes al N, el tossal de la Barbuda al S, la serra de Sant Joan Els conreus de secà ocupen la major part de les terres productives cereals, 1 737 ha oliveres, 991 ha vinya, 65 ha a les terres més planes hom hi conrea arbres fruiters 99 ha i cereals 32 ha, regats amb aigua del subsol Hi ha bestiar oví El 79% de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris la resta, principalment per arrendataris La població augmentà fins el 1900, que aconseguí 3 663 h, però a partir d’aquesta data ha anat…
Centre Excursionista de Sitges
Excursionisme
Club excursionista de Sitges.
Fundat el 1988, nasqué per iniciativa de diversos membres de la secció d’excursionisme del Patronat d’Acció Social Catòlica de Sitges Practica l’alpinisme, el senderisme, la bicicleta de muntanya, escalada, espeleologia i barranquisme Fa excursions als Pirineus i als Alps, i expedicions als Andes i a l’Himàlaia El grup d’espeleologia ha explorat coves i avencs en diversos continents El 2011 tenia més de 300 socis
cistelleria

cistelleria Fabricació d’un cistell
© Laura Martínez Ajona
Oficis manuals
Fabricació d’objectes de vímet, jonc, canya, palma, margalló, etc.
Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre
recol·lecció
Etnografia
Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura (mariscs, petits peixos, insectes, etc) que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina