Resultats de la cerca

Cristià maronita, l’any 1936 fundà el partit Kataeb, conegut com a Falanges Libaneses Participà en la lluita per la independència del país 1943 i contra els nacionalistes àrabs durant la guerra civil del 1958 Entre el 1960 i el 1970 ocupà diversos ministeris, i el 1975-76 dirigí les milícies falangistes durant la guerra civil

Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials

Fill del rei de Deira Primer rei cristià de Northúmbria, batejat pel bisbe de York Aliats Catwallon de Galles i el rei Penda de Mèrcia, envaïren el seu regne l’exèrcit d’Eduí fou destruït, i moriren ell i el seu fill Venerat com a sant a l’edat mitjana, hom en celebrava la festa el 4 d’octubre

Advocat, des del 1923 es destacà en les lluites polítiques i defensà tendències nacionalistes de caràcter cristià i antisemita El 1927 fundà la Legió de l’Arcàngel Miquel, nucli originari de la Garda de Fier 1931, moviment polític feixista antisemita inclinat a l’actuació terrorista Fou condemnat a 10 anys de reclusió Fou mort en un trasllat de presó

Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga

Fou monjo benedictí de Maria Laach 1905 Elaborà tota una teologia de la litúrgia com a presència del misteri, o de les accions salvífiques de Jesucrist en els sagraments Fundà 1921 i dirigí “Jahrbuch für Liturgiewissenschaft” ‘Anuari per a la ciència litúrgica’ La seva obra principal és Das christliche Kultmysterium ‘El misteri del culte cristià’, 1932

Emigrà als EUA Cristià convertit a l’islam i convençut panislamista, aprofità la tribuna del periòdic Al-Hudà i les seves obres per a defensar la unió àrab enfront del colonialisme Autor de diverses narracions de viatges, de Muluk al-'arab ‘Els reis dels àrabs’, i imitador de Walt Whitman, introduí la poesia lliure a la literatura àrab

Autor d’una Topografia cristiana ~547 destinada a refutar l’esfericitat de la Terra El seu mapa, molt primitiu, inicià una nova tradició cartogràfica de tipus allegòric, absolutament regressiva amb referència a les teories de Ptolemeu, que perdurà uns quants segles dins el món cristià Fou el primer escriptor occidental que parlà de la Xina d’una manera explícita

Franciscà conventual, no acceptà la reforma del 1567 i entrà a la cartoixa de Valldemossa 1570, d’on esdevingué prior 1595 Publicà Instrucció i doctrina que ensenya lo que deu considerar i contemplar lo cristià quan ou la santa missa 1588, i deixà inèdites una biografia de Caterina Tomàs i l’obra llatina De instructione missae

Pren el nom de Joan Maragall , com a símbol del diàleg entre cristianisme i cultura secular, de l’arrelament al país i alhora la visió universal, i per la seva dimensió ètica Promoguda pel cardenal Narcís Jubany i un grup d’intellectuals cristians, fou fundada a Barcelona el 1989 El primer patronat fou compost per Antoni Matabosch, president, Pere Lluís Font, Josep M Carbonell, Josep M Ainaud de Lasarte, Jaume Lorés, Josep M Rovira i Belloso i Josep M Via i Taltavull L’any 2011 Josep M Carbonell succeí Matabosch al capdavant de la Fundació, el qual, al seu torn, fou succeït l’any 2019 per…