Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
almoiner | almoinera
Història del dret
Equivalent a marmessor i a executor testamentari en els testaments collumellae i en d’altres actes de darrera voluntat als segles X-XII.
fase laramiana
Geologia
Fase orogènica que plegà, durant el Cretaci superior, les muntanyes Rocalloses; fou la darrera de les grans orogènies de l’Amèrica del Nord.
S'inicià al termini de la deposició de carbons, com els de formació lance o laramie , que tingué lloc després de la retirada de la mar, començada al final de la transgressió que es produí al llarg de tota la costa occidental, a causa d’un enfonsament progressiu
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
algorisme d’Euclides
Lògica
Matemàtiques
Successió de divisions enteres que condueixen a la determinació del màxim comú divisor
(mcd) de dos nombres enters.
Així, el mcd dels nombres a i b s’obté fent ab que dóna resta r, br que dóna resta r 1 , rr 1 que dóna resta r 2 , etc La darrera resta no nulla és el mcd dels membres a i b
billar americà
Billar
Disciplina de billar de troneres d’origen nord-americà que es juga amb una bola blanca com a bola d’atac i diverses boles numerades de diferents colors, consistent a introduir les boles de colors a les troneres seguint unes regles variables segons cada especialitat.
La més coneguda és la que es juga amb quinze boles de colors diferents numerades de l’1 al 15, una de les quals, la negra corresponent al número 8, és la darrera que s’ha de fer entrar a les troneres
Joan de la Creu Armengual
Cristianisme
Carmelità mallorquí, nascut accidentalment a Cartagena.
Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir d’aquesta darrera llengua a l’altra
Lucia di Lammermoor
Música
Òpera de G. Donizetti, estrenada a Nàpols el 1835 (a Barcelona, el 1838, i a València, el 1840).
Basada en The Bride of Lammermoor 1819, de W Scott adaptat per S Cammarano, esdevingué cèlebre com a arquetipus de la darrera etapa del bel canto , especialment com a vehicle de lluïment de sopranos i pels seus concertants i les seves melodies
cisteller
Història
Menestral que fabricava cistells i altres objectes de vímet.
Els cistellers, mai nombrosos, constituïren un ofici, pràcticament lliure A València no s’organitzaren fins el 1738 a Barcelona, el 1716 per al pagament del cadastre, però el gremi tingué vida efímera El 1816 tingué lloc una darrera temptativa fallida de crear un gremi
cultura hel·làdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica del territori grec continental, diferent de la de les illes (cultura ciclàdica) o de la de Creta (minoic).
Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica
serra de Callosa
Serra
Elevació muntanyosa de materials triàsics, descarnada i abrupta, a la zona deltaica del Segura, a l’esquerra del riu.
Constitueix la darrera avançada de les serralades penibètiques que fan de límit amb la fossa del Segura El seu cim 568 m alt és termenal dels municipis de Callosa de Segura, Coix i Redovà, els nuclis urbans dels quals s’estenen al llarg del raiguer