Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Música de Milà, i amplià els seus estudis al Mozarteum de Salzburg 1952-53, a més d’assistir diverses vegades al Curs Internacional de Música Contemporània a Darmstadt Gràcies al prestigi assolit amb l’òpera Attraverso lo specchio 1961, que rebé el Premio Italia, fou reclamat per diverses universitats nord-americanes, les quals visità com a professor convidat, com ara les de Buffalo Nova York, Michigan, San Diego Califòrnia i Seattle Washington Interessat a l’inici per la música neoclàssica i el postromanticisme, gradualment es decantà cap a altres llenguatges…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Es coneixen molt poques dades sobre els inicis de la seva carrera musical Després d’estudiar amb Adriaan Willaert, s’installà a Ferrara, on entrà al servei del cardenal Hipòlit II d’Este Exercí de tutor musical de diversos membres de la família del duc Hèrcules II d’Este La seva primera publicació musical fou un llibre de madrigals a cinc veus editat a Venècia el 1546 Poc després acompanyà el seu patró a Roma, on romangué alguns anys El 1551 participà en un tens debat amb el teòric portuguès Vicente Lusitano sobre els gèneres de la música de l’antiga Grècia diatònic, cromàtic i enharmònic i…

Deixeble d’E Jaques-Dalcroze, Rasse i I Knorr, el 1916 es traslladà als Estats Units com a director musical de la Companyia de Dansa Maud Allan El Premi Coolidge per la Suite per a viola fou l’inici del seu reconeixement Influït, en un primer moment, per un romanticisme exacerbat, amb reminiscències orquestrals provinents de R Strauss i C Debussy, la seva adscripció a la causa jueva el portà a un melodisme curull dels elements de la música hebraica Més endavant es decantà per un particular neoromanticisme Concert simfònic per a piano i orquestra , 1947-48 i pel neoclassicisme amb la…

La seva fórmula per a triomfar als EUA foren el folk-pop i el country contemporanis, amb peces ben triades, produccions molt acurades i una veu de gran qualitat Començà en el grup de folk Stone Poneys el 1966, i dos anys després inicià una reeixida carrera en solitari, acompanyada per una banda que després esdevingué The Eagles El 1972 enregistrà el seu disc més característic, Linda Ronstadt , en el qual versionà temes de Neil Young i Jackson Brown Però no fou fins el 1974, amb el disc Heart Like a Wheel , que obtingué un gran reconeixement arreu del país Al final dels anys vuitanta feu un…

Estudià composició amb G Condé i M Deutsch, i més tard amb I Malec i M Philippot al Conservatori de París A partir del 1975 estudià composició per ordinador amb P Barbaud El 1980 compongué una de les seves peces més ambicioses Numéro Huit , obra sense desenvolupaments ni progressions on els paràmetres compositius són sotmesos a l’anàlisi estadística L’any següent entrà a l’IRCAM Després d’un primer període lligat al serialisme i al càlcul de probabilitats, influït per P Boulez i I Xenakis, amb peces com la Sonate pour deux pianos 1972 o Numéro Cinq 1975, es decantà cap a l’elaboració…

Vida Estudià orgue i teoria amb H William i piano amb I Wolpe Començà la seva carrera professional com a organista, però ben aviat es decantà pel piano i es convertí en un reputat intèrpret de músics contemporanis com E Brown, S Bussoti, K Stockhausen, M Feldman i S Wolpe Al principi dels anys cinquanta conegué J Cage i començà a treballar amb ell com a membre de la Merce Cunningham Dance Company i també en el Project of Music for Electronic Tape A partir d’aquell moment Tudor abandonà l’activitat concertística per concentrar-se en la composició de música electrònica La majoria de les seves…

Pioner de la pesca submarina i de l’escafandrisme, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, però a trenta-cinc anys deixà la immersió i es decantà cap a la motonàutica En activitats subaquàtiques, ostentà un Campionat d’Espanya de pesca submarina 1948 i un rècord de profunditat 78 m el 1954 En esquí nàutic, té dos Campionats d’Espanya de curses com a pilot del seu fill Joan Diamant Bertrán 1974, 1975 i dos subcampionats 1973, 1976 Fou patró en la Travessia d’Esquí Nàutic Palma-Barcelona 1974 En motonàutica fou campió d’Espanya offshore 1974, 1978,…

Fou ocupat pels francesos el 1604, i el 1614 John Smith féu una exploració del país, que anomenà Nova Anglaterra Els pescadors europeus el visitaren sovint des del s XVI, però no fou colonitzat fins el 1620, per emigrants puritans provinents d’Anglaterra, d’Escòcia, d’Holanda i de Massachusetts La zona restà sota la influència de les colònies veïnes Massachusetts, Maine, Connecticut, però assolí una sòlida organització puritana i gaudí d’una àmplia autonomia, atorgada pel rei d’Anglaterra Participà activament en la guerra de la independència 1775-82, i, dirigida pels conservadors…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…