Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
parella estable homosexual
Dret civil català
Unió estable de dues persones del mateix sexe, majors d’edat, que conviuen maritalment.
Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació Quan un dels membres de la parella és…
vescomtat d’Urgell

Història
Jurisdicció feudal de l’antic comtat d’Urgell, de primer personal i després hereditària.
En la documentació urgellesa del segle X no hi ha cap notícia d’abans surten diversos noms de vescomtes que disposen de béns alodials en el pagus d’Urgell, la qual cosa sembla indicar que hi degueren tenir, doncs, alguna relació o altra Ermemir potser l’ErmemirI, vescomte d’Osona 929, Guiscafred 941, Simplici 956, suposat fill de Maiol potser el Maiol vescomte de Narbona o de Macon, donador 946 al monestir de la Grassa d’un alou situat en el comtat d’Urgell La dinastia vescomtal urgellesa començà, però, amb Miró I, documentat del 953 al 975, any que, a precs d’ell, el bisbe Guisad II d’Urgell…
Radziwiłł
Llinatge noble polonès originari de Lituània.
El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele la línia s’extingí…
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i…
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels…
Roís de Corella

Armes dels Roís de Corella
Llinatge noble originari de la vila i castell de Corella (Navarra), que passà al Regne de València arran de la conquesta, amb els germans Sanç Roís de Corella, que fou alcaid del castell de Buey i batlle de Gandia (on rebé béns, així com a Ondara), ascendent, tal vegada, de Joan Roís de Corella.
Els Roís de Corella Adquiriren també les senyories d’Almussafes i Gata i Pardines i exerciren els principals càrrecs de govern municipal La importància del llinatge adquirí el seu grau més alt durant la dinastia dels Trastàmara, principalment amb Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma Fill i segon comte fou Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní La successió masculina del llinatge s’extingí amb la desena comtessa, Antònia Roís de Corella i Dávila , que heretà de la seva mare el marquesat de Las Navas i es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del…
l’Enrajolada
Façana de l’Enrajolada
© Fototeca.cat
Museologia
Casa pairal de Martorell (Baix Llobregat).
El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona…
Abū Ǧa‘far al Manṣūr
Història
Segon califa abbàssida (754-775).
Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab…
Gutierre de Cárdenas
Història
Senyor de Cárdenas.
Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que passaren als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina