Resultats de la cerca
Es mostren 1273 resultats
Barcelos
Ciutat
Ciutat de Portugal, al districte de Braga, a la regió de Minho.
El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels…
Castell d’Empordà

Vista de Castell d’Empordà (la Bisbal d’Empordà)
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), a la dreta del Daró.
La parròquia Sant Martí és esmentada el 1101 L’actual església és de mitjan segle XVI Situat al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí 1300 una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal del Margarit , oposada al castell veí de la Bisbal 2 km al sud, de la mitra gironina En féu donació a Guillem de Vilagut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni 1421, als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX Fou municipi fins el 1975
la Guàrdia de Ripoll
Castell
Antic castell que comprenia els actuals termes d’Alpens (Lluçanès) i de les Llosses (Ripollès), situat sota l’ermita de Santa Margarida de Vinyoles.
És esmentat ja el 1017, dins el comtat de Besalú el senyorejà la família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061 El 1270 n'era senyor Galceran de Pinós els seus descendents prengueren el cognom Guàrdia i obtingueren el vescomtat de Canet i la baronia de la Guàrdia Una bona part del terme pertanyia al monestir de Ripoll i al de Sant Joan de les Abadesses el de Ripoll comprà el 1363 a la corona el castell, que esdevingué a partir d’aleshores la part més important de l’abadiat, amb vuit parròquies Alpens, Serrallonga, les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles, Vallespirans i…
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Golicyn
Llinatge principesc rus, d’origen lituà.
El príncep Mikhail Ivanovič Bulgakov mort el 1558, dit Golica, descendent del gran príncep GediminI de Lituània, és l’estirp del llinatge, i els seus descendents ja es cognomenaren Golicyn i el 1798 foren confirmats com a prínceps russos El príncep Andrej Golicyn , boiar de mitjan s XVII, tingué tres fills Vasilij mort el 1652, Alexej mort el 1694 i Mikhail Golicyn mort el 1687, que formen les tres grans línies del llinatge, encara subsistents, originadores de diverses branques, els membres d’algunes de les quals foren comtes d’Ostermann 1863, Golovkin 1922, prínceps Prozorovski…
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i…
Gutierre de Cárdenas
Història
Senyor de Cárdenas.
Fou mestre-sala i tresorer d’Isabel I de Castella, en el casament de la qual amb Ferran d’Aragó 1469 ell intervingué Lluità en les guerres de Portugal i, principalment, de Granada A més de nombrosos càrrecs, obtingué les senyories de Maqueda, de Torrijos, d’Asp, d’Elda, d’Elx i de Crevillent aquestes dues darreres poblacions 1470 hi oposaren sempre resistència Fou casat amb Teresa Enríquez, cosina de Ferran II, coneguda per la Loca del Sacramento El seu fill Diego de Cárdenas y Enríquez mort el 1542 rebé els títols de duc de Maqueda 1530 i el d' adelantado mayor de Granada, que…
Matthieu La Houlière
Història
Militar
Militar francès.
Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda 1752 adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet 1763 i a Pesenàs Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier Intentà, en va 1789, d’obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents El 1793, ja molt vell, comandà l’exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos…
l’Enrajolada
Façana de l’Enrajolada
© Fototeca.cat
Museologia
Casa pairal de Martorell (Baix Llobregat).
El seu propietari, Francesc Santacana i Campmany , d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puelles, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc Condicionat com a museu, posseeix una important collecció de peces de rajola catalana Continuada la collecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona…
El que cal saber de la corea de Huntington
Patologia humana
La corea de Huntington és una malaltia caracteritzada per l’aparició de moviments bruscos i sense sentit que es presenten involuntàriament i d’alteracions psíquiques que es van agreujant progressivament fins a causar demència Aquesta malaltia és deguda a una alteració genètica, el risc de transmissió de la qual als descendents és d’un 50% Actualment hi ha un estudi genètic que en alguns casos permet de detectar l’alteració genètica abans que es manifesti la malaltia El tractament amb medicaments tranquillitzants, pot reduir els símptomes de la malaltia per millorar la capacitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina