Resultats de la cerca

Abat de Sant Ruf d’Avinyó, fou elegit primer bisbe de Tortosa, conquerida de poc 1148, i fou consagrat el 1151 per l’arquebisbe de Tarragona Intentà de restaurar l’estat eclesiàstic de la diòcesi i la seva canònica, i escriví unes constitucions per al govern de la nova església

Situada a la falda dels Nebrodi, fou edificada pels normands s XI sobre les ruïnes de Tindari Incendiada per ordre de Frederic II de Sicília per sostenir els güelfs dels Anjou, fou reconstruïda pels mateixos catalanoaragonesos L’antipapa Anaclet II l’erigí en diòcesi 1131 reconeguda més tard 1157 per Eugeni III

Quan aquest comporta cura d’ànimes ofici eclesiàstic , la prestació inclou tot el servei pastoral d’una parròquia i diòcesi en els altres casos, allò que és determinat en la fundació i que consisteix generalment en actes de culte per exemple, aplicació de misses o d’apostolat per exemple, ensenyament del catecisme

Germà d’Ernest Es llicencià en dret i des del 1902 fou professor del seminari de Barcelona i vicari general de la diòcesi 1915 Bisbe d’Urgell 1915-40, residí el 1936 a Andorra i més tard a Itàlia i Saragossa 1938-39 És autor de l’obra De placito regio 1903

El 1254 afavorí la creació del convent dominicà d’Osca El 1258 pronuncià, per designació del papa Alexandre IV, la nullitat del pretès matrimoni d’Àlvar, comte d’Urgell, amb Cecília de Foix, i la legitimitat del primer que contragué amb Constança de Montcada Celebrà un sínode i regí amb encert la diòcesi

Hom creu que es tracta d’una església d’origen romànic, encara que avui es presenta força modificada per capelles laterals i l’absis capçat No trobem cap notícia que ho pugui confirmar Pertanyia a la diòcesi de Lleida i apareix dedicada a la Purificació n’era sufragània l’església de la Torre

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Consagrat bisbe de Sarum Salisbury el 1078, redactà per a la seva diòcesi una consueta o ritual Use of Sarum que és un dels més importants de la litúrgia medieval anglesa i que estigué en vigor fins al regnat de Maria Tudor Fou canonitzat el 1457 La seva festa se celebra el 4 de desembre

Decorà la catedral de Perpinyà 1864-73 i les principals esglésies de la diòcesi amb notables pintures murals al fresc Dupanloup li encomanà importants treballs a la catedral d’Orleans Deixà també quadres a Orleans, Besiers, Castres i Perpinyà El seu fill Pau Pauthe heretà la seva manera original i continuà la seva obra

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals