Resultats de la cerca

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Creada a instàncies del marquès de Lamadrid per a promoure la pràctica d’aquesta disciplina hípica, el trofeu premiava el genet que marcava gols en tots els partits de la competició El primer guanyador fou Juan de Urruela El 1918 el premi se suprimí adduint que fomentava l’individualisme en detriment del joc en equip, tot i que l’any següent es restituí Finalment, el 1922 s’eliminà definitivament El màxim golejador durant els anys en vigor del torneig fou el baró de Güell

S’especialitzà en la modalitat hípica del regnatge Aconseguí el títol estatal absolut en el primer campionat d’aquesta disciplina celebrat a Espanya 2009 Participà en els Jocs Eqüestres Mundials com a únic representant català després d’obtenir seixanta-vuit punts en dues competicions de regnatge 2010 Muntà Footworks Special Competí representant l’Hípica les Ombries de Mas de Barberans També disputà el Màster Mundial de regnatge organitzat per la Federació Eqüestre Internacional a Oklahoma 2009, amb el patrocini de la Reial Federació Hípica Espanyola

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Una moció de censura aparta del poder de Ceuta el popular Antonio Fortes, elegit després de les votacions del 13 de juny, i permet l’elecció com a president d’aquesta ciutat d’Antonio Sampietro, del Grupo Independiente Liberal GIL L’elecció de Sampietro ha estat possible gràcies al vot de la diputada socialista Susana Bermúdez, que fa uns dies va abandonar la disciplina del PSOE El canvi ha provocat forts intercanvis dialèctics entre el PSOE, el GIL i el PP, que ha acusat Bermúdez d’haver acceptat suborns del GIL

Era un moviment apocalíptic i pneumàtic que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, manifestada d’una manera especial en els seus profetes i profetesses La branca africana del moviment és coneguda sobretot a través d’un dels seus adeptes, Tertullià, que imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència Fou condemnat per alguns sínodes asiàtics al s II, i pel papa Zeferí al s III Hom hi connecta els moviments pneumàtics i pentecostistes del cristianisme modern

Té la seu a Sabadell Successor de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont , que oficialment s’hi integrà el novembre de 2008, en són els patrons la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, i du a terme recerca en diversos camps de la disciplina, moltes vegades en projectes i equips d’altres centres, sovint de composició internacional N'és el director Salvador Moyà i Solà L’any 2010, l’ICP inaugurà una reforma de l’espai interior de la seva seu i presentà el nou Espai Miquel Crusafont

Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova 1859, exercí a Saragossa 1860 i a Lleó 1864 i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària 1901-08, i s’hi jubilà 1909 Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les obres següents Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos 1867, Elementos de anatomía general 1870 i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos 1876, entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat

Era monjo del monestir servità sota l’abat, Donat africà immigrat Fou també abat, i com a tal assistí al concili III de Toledo del 589, on juntament amb Leandre s’ocupà de la professió de fe dels bisbes i els nobles visigots, fins aleshores arians Preocupat per la disciplina monàstica, escriví dos tractats adreçats al bisbe d’Arcàvica, Pere, l’un De districtione monachorum i l’altre De octo vitiis , molt influït pels escrits de Cassià Fou elegit bisbe de València poc després de l’esmentat concili

Format inicialment en la disciplina del piano, posteriorment estudià composició a París amb J Massenet Fou director de diferents formacions corals i organista Professor del Conservatori de Zuric 1897-1901, abandonà aquest càrrec en ésser designat director de l’Orquestra del Gran Teatre de Ginebra El 1907 fou nomenat professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Impulsor de diferents cursos de direcció coral, el 1941 rebé un doctorat honoris causa per la Universitat de Neuchâtel En el catàleg de la seva obra hi ha oratoris, música orquestral i música de cambra