Resultats de la cerca

Fill del professor de música i compositor Roman Nejedlý 1844-1920, rebé una formació musical molt àmplia, al mateix temps que estudiava filosofia a la Universitat de Praga 1896-1900 El 1905 obtingué el doctorat en musicologia a la mateixa universitat, on des del 1909 impartí aquesta matèria Fou un dels màxims representants de la musicologia txeca d’abans de la Segona Guerra Mundial Després del conflicte bèllic, s’introduí en la política, fou ministre des del 1945 i exercí diversos càrrecs oficials Feu nombrosos estudis biogràfics, tant de músics com de literats i figures…

Estudià piano, etnologia, antropologia, organologia i etnomusicologia a París Treballà amb C Sachs i A Schaeffner al departament d’etnomusicologia del Museu de l’Home 1934-40 i el 1945 fundà i dirigí el departament d’etnomusicologia del Museu Nacional de les Arts i Tradicions Populars a París El 1961 esdevingué professora a l’École des Hautes Études de la capital francesa i rebé un doctorat honorari de la Universitat de Laval, al Quebec Es dedicà principalment a estudiar l’evolució dels instruments populars i a la classificació sistemàtica de la música folklòrica francesa de…

Graduat 1955 i doctorat 1960 en física a l’Institut Federal de Tecnologia de Suïssa, en 1961-62 es dedicà a la recerca sobre superconductors a la Universitat de Rutgers EUA i el 1963 s’incorporà al laboratori de la IBM a Suïssa, on desenvolupà, juntament amb Gerd Binnig, el microscopi de rastreig d’efecte túnel, per la qual cosa compartí amb ell i amb l’alemany Ernst Ruska el premi Nobel de física del 1986 Aquest instrument conegut també per la sigla STM, corresponent al nom anglès scanning tunnel microscope , que permet visualitzar i manipular àtoms, ha estat d’importància…

Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte…

Doctorat per la Universitat de Michigan 1961, fou professor de lingüística a Columbus 1961-70 i des del 1971 a Berkeley El 1963 introduí la noció de cicle transformacional , element integrant de la teoria de la sintaxi transformacional La seva contribució més coneguda és la teoria dels casos —exposada principalment en l’article The Case for Case 1968—, que explica el comportament sintàctic dels diversos sintagmes nominals d’una oració a base de llurs casos o papers semàntics agentiu, objectiu, locatiu, instrumental, etc pels quals es relacionen amb el verb És autor de Santa Cruz…

Doctorat en medicina a Montpeller el 1957, des d’aquell any exercí a Vinçà Conflent El 1955 creà el grup teatral i coral del Fanal de Sant Vicenç El 1960 fou un dels promotors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, del qual fou també vicepresident 1968 Feu cursos d’història de l’art a la Universitat Catalana d’Estiu i collaborà en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i d’Història de la Medicina Catalana Com a escriptor collaborà en diaris i revistes de la Catalunya del Nord La Tramontana , Sant Joan i Barres i L’Indépendant Publicà dos reculls de poemes Camins 1976 i De…

Graduat i doctorat 1928 a l’École Normale Superieure, des del 1939 fou successivament professor, entre d’altres, a les universitats d’Estrasburg, de la Sorbona 1940-65, i Paris Sud 1969-75 Tingué com a deixebles Jean-Pierre Serre i René Thom Membre fundador del grup Nicolas Bourbaki 1935, treballà en els camps de la geometria diferencial, de la teoria de formes analítiques i de la topologia algèbrica Publicà nombrosos treballs, entre els quals Homological Algebra 1956, amb S Eilenberg Fou membre de l’Acadèmia de Ciències 1974 i president de la Unió Matemàtica Internacional 1967-…

Graduat a la Southern Methodist University 1951 i doctorat a la Universitat de Chicago 1955, posteriorment s’incorporà al Brookhaven National Laboratory de Nova York Fou professor de física a les universitats de Princeton 1958-71 i a Chicago 1971-1997 Els anys noranta participà en el projecte Pierre Auger, de construcció d’un telescopi a l’Argentina per a la detecció de raigs còsmics Membre de la National Academy of Sciencies i d’altres societats científiques, feu recerques importants sobre física de les partícules elementals i publicà nombrosos articles en revistes…

Llicenciat en dret canònic i doctorat en teologia per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat sacerdot el 1952 en el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona Ocupà la diòcesi de Tenerife fins el 1970, que fou nomenat bisbe auxiliar d’Oviedo Arquebisbe de Saragossa des del 1977, presentà la renúncia al papa Joan Pau II 2005, que l’acceptà el mateix any En la Conferència Episcopal Espanyola  CEE fou secretari general 1972-77, president de la Comissió Episcopal d’Ensenyament i Catequesi 1978-87 i 2005-17, vicepresident 1987-93, president 1993-99 i membre del…

  Graduat i doctorat 1981 en enginyeria química per la Universitat de Kentucky, fou professor a la Virginia Polytechnic and State University 1981-1990 Des del 1992 és professor a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia Caltech S'ha centrat en l’estudi de les zeolites i els tamisos moleculars i, en particular, en l’augment de la seva porositat per a la síntesi de nous materials i catalitzadors Membre de diverses societats científiques i del programa de teràpies experimentals del City of Hope Comprehensive Cancer Center 2004, ha rebut diversos premis, entre d'altres, l’Ipatieff 1992…