Resultats de la cerca
Es mostren 2239 resultats
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…
Pierre-Paul Prud’hon
La justícia i la venjança perseguint el crim , de Pierre-Paul Prud’hon
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Anà a Roma 1785-88, on fou molt influït per Il Correggio, per Leonardo da Vinci i per la pintura alexandrina hellenística Establert a París 1796, adquirí renom amb La Saviesa i la Veritat descendint sobre la terra 1799 Rebé encàrrecs de Napoleó I Les allegories com La justícia i la venjança perseguint el crim, El rapte de Psique ambdues del 1808, Musée du Louvre, París i Venus i Adonis 1812, Wallace Collection, Londres li donaren gran fama Amb la Restauració es consagrà al retrat Constance Mayer , la seva companya, i a la pintura religiosa Crist a la creu 1822, Musée du Louvre La…
Jean Malouel
Pintura
Pintor flamenc, el nom autèntic del qual era Jan Maelwael.
Treballà a París al servei d’Elisabet de Baviera 1396 Anà després a Dijon, on fou pintor oficial dels ducs de Borgonya, des del 1398 Entre els retaules que Felip II l’Ardit li encarregà per a la Cartoixa de Champmol, hom considera de la seva mà el Martiri de sant Dionís ~1415 Musée du Louvre, París La seva obra, en gran part dubtosa, contribuí a la fusió de les tendències flamenca, francesa i italiana que donaren lloc a l’anomenat estil internacional Hom li atribueix també com a obres seves una Pietat ~1400 Musée du Louvre i un retrat de Joan II sense Por 1415 Koninklijk Museum…
Helmuth Karl Bernhard von Moltke
Història
Militar
Militar prussià.
Nomenat cap de l’estat major general prussià 1857, amb el ministre de la guerra, Albert von Roon, reorganitzà i millorà l’exèrcit prussià, alhora que li donà una nova concepció tàctica i estratègica, contrària a tot esquema o llei absoluta Intervingué en la segona part de la campanya contra Dinamarca i dirigí les operacions contra Àustria 1866 i França 1870, que li donaren prou prestigi per a accedir com a diputat conservador al Reichstag 1867, al càrrec de mariscal de camp 1871 i al de membre vitalici de la cambra alta 1872 El 1888 fou rellevat de cap de l’estat major general…
setge de Cambrils
Militar
Acció militar de la guerra dels Segadors, entre l’exèrcit castellà, manat pel marquès de Los Vélez, i les forces catalanes que defensaven Cambrils (desembre del 1640).
Els atacants 2 500 homes, 3 000 cavalls i 25 canons iniciaren el bombardeig de la població el dia 13 els defensors 4 000 homes, la majoria pagesos, dirigits per Antoni d’Armengol, baró de Rocafort, capitularen el dia 15 Les tropes ocupants, mancant a la paraula donada, saquejaren la vila i exterminaren la major part dels defensors i, després d’un consell de guerra sumaríssim, donaren garrot a Antoni d’Armengol, Jacint Vilosa, governador militar del Camp de Tarragona, Carles Bertrolà, sergent major, el batlle i els jurats de la vila, revestits de les insígnies de llurs càrrecs, i…
germans Dardenne
Cinematografia
Realitzadors cinematogràfics belgues.
Els germans Dardenne, Jean-Pierre Engis, Lieja, 1951 i Luc Awirs, Lieja, 1954, començaren la seva carrera dirigint documentals al final dels anys setanta, i el 1987 dirigiren la seva primera pellícula de ficció, Falsch Es donaren a conèixer internacionalment amb La promesse 1996, guanyadora de l’Espiga d’Or a la Seminci de Valladolid, i es consagraren amb Rosetta 1999, Palma d’Or al Festival de Canes Invariablemnt, la seva filmografia s’inscriu en el cinema social per a denunciar les contradiccions de la societat del benestar, per mitjà de protagonistes marginats També han dirigit Le fils…
Pepe Isbert
Cinematografia
Nom pel qual fou conegut l’actor castellà José Ysbert Alvarruiz.
Professor i funcionari, des del 1903 es dedicà exclusivament a la interpretació Fins els anys quaranta actuà gairebé només al teatre, generalment en comèdies, que li donaren una gran popularitat Després de la Guerra Civil Espanyola, esdevingué un actor clau de les sàtires cinematogràfiques de l’Espanya dels anys cinquanta i seixanta de Lluís Garcia Berlanga Bienvenido, Mister Marshall , 1953 Los jueves, milagro , 1957 El verdugo , 1963 i Marco Ferreri El cochecito , 1960, premi Sant Jordi al millor actor 1961 En un altre gènere interpretà també alguns films molt populars en…
Gloria Lasso

Gloria Lasso
Música
Cantant, de nom real Rosa Maria Coscolín i Figueres.
Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer dels seus sis marits, el guitarrista Guillermo Lasso L’any 1950 es traslladà a Madrid, on les seves aparicions a la ràdio li donaren una gran popularitat El 1954 s’installà a París, on es convertí en una de les intèrprets més populars de la revista musical El 1962 es traslladà a Mèxic, des d’on es donà a conèixer per tota l’Amèrica llatina Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva…
sítula
Arqueologia
Vas metàl·lic, generalment de bronze, algunes vegades d’argila, en forma cilíndrica, de boca més ampla que la base i sovint amb una nansa arquejada i movible, com la de les galledes actuals.
La decoració de les parets primer era repussada amb martell i més tard amb motlles hi ha sítules romanes amb incrustacions d’argent i pedres precioses Hom desconeix el lloc d’on provenen hom n'ha trobades a l’Imperi Mitjà d’Egipte, a Assíria, en les cultures villanoviana s VIII aC i de Hallstatt i en el món egeu En canvi, a la Grècia clàssica fou utilitzada l’hídria, en comptes de la sítula Els romans també la feren servir per a transportar-hi líquids, però, a més, li donaren un sentit religiós, fent-la servir per a contenir-hi l’aigua lustral en els sacrificis, i també la…
Sant Miquel del Camp (Olius)
Art romànic
D’aquest edifici no ha restat cap vestigi arquitectònic L’any 1077 apareix esmentada com a afrontació del mas Puig d’Olius, que el comte d’Urgell Ermengol IV, conegut per Ermengol de Gerp, i sa muller Llúcia donaren a Santa Maria de Solsona i a la seva canònica En la carta de consagració i dedicació de Sant Esteve d’Olius, del 21 de desembre de 1079, és citada l’església de “ Sant Michaelis de Campo ” Formava part de les possessions de Sant Esteve Al principi del segle XIV Jaume de Morea, avi dels nobles Lloberes, família destacada de Solsona per llurs actes benèfics i per les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina