Resultats de la cerca
Es mostren 1419 resultats
Ramon Oms i Isern
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia
obrer
Història
Dret canònic
Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica.
Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà
Manuel Borràs i Ferré
Cristianisme
Bisbe auxiliar de Tarragona.
Cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Pontifícia de Tarragona, i l’any 1903 fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’apostolat, ocupà diferents càrrecs dins l’arquebisbat de Tarragona, com el de notari de la cúria eclesiàstica i del tribunal metropolità de Tarragona El 1934 fou nomenat bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer Esclatada la Guerra Civil Espanyola, al juliol del 1936 fou empresonat a Montblanc, i al mes d’agost del mateix any fou cremat
Marc de Vilalba
Cristianisme
Monjo i abat de Ripoll (1408) i primer abat de Montserrat (1409-39).
Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani
Teodor de Canterbury
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury.
Format a Síria i Atenes, anà a Roma com a monjo, on fou consagrat inesperadament arquebisbe de Canterbury 668 pel papa Vitalià Reformador en els camps de la disciplina, del culte i de la formació eclesiàstica —decisiu per a l’església medieval anglesa—, organitzà les seus sufragànies, n'afegí vuit a les quatre existents i obtingué l’obediència del bisbe de York Wilfrid Hom li atribueix, equivocadament, un Liber penitentialis La seva festa se celebra el 19 de setembre
legat
Persona que una autoritat eclesiàstica o civil tramet a una altra per tractar un negoci.
aprovar
Donar la censura, l’autoritat eclesiàstica, etc, l’autorització per a publicar (un llibre, etc).
Allard Pierson
Filosofia
Pensador i escriptor neerlandès.
Llicenciat en teologia 1854 amb un estudi sobre el realisme i el nominalisme medievals, pastor protestant a Lovaina 1854-57 i a Rotterdam 1857-65 Influït per la teologia moderna, trencà amb l’ortodòxia eclesiàstica i residí a Heidelberg fins el 1874 com a professor privat i catedràtic A la nova Universitat d’Amsterdam ensenyà història de l’art, estètica i literatura moderna fins el 1895 Les seves publicacions abracen un camp amplíssim història, bíblia, hermenèutica, arqueologia, crítica literària, etc
Malcolm III d’Escòcia
Història
Nom que prengué Mac Duncan en esdevenir rei d’Escòcia (1054).
Fill de Duncan I, fou acollit per Eduard III el Confessor en ésser assassinat el seu pare, i assolí el tron després de la mort de Macbeth Ajudà Edgard d’Atheling en la lluita pel tron d’Anglaterra contra Guillem el Conqueridor, però aquest envaí Escòcia i l’obligà a signar la pau Morí assassinat durant la invasió del regne de Northúmbria Assegurà la independència d’Escòcia i, juntament amb la seva muller, Margarida, més tard canonitzada, afavorí l’obra d’organització eclesiàstica
Antoni Llaneres i Amengual
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina