Resultats de la cerca
Es mostren 2754 resultats
Filips van Artevelde
Història
Polític flamenc, fill de Jacob van Artevelde.
La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en…
Conrad Vilanou Torrano
Esport general
Educació
Pedagog.
Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà…
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…
temps
En el transcurs del temps, una porció determinada d’aquest situada més enllà o més ençà, en el passat, el present o el futur.
implantació iònica

Implantació iònica el feix d’ions incideix sobre les mostres mitjançant el tub accelerador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Procediment que consisteix a bombardejar un material amb àtoms ionitzats de prou energia per a penetrar més enllà de la capa superficial del material.
La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes energies, per tal d’aconseguir unions poc…
Ruïnes de Vilarnau (Sant Sadurní d’Anoia)
Art romànic
Situació Vista d’una de les escasses restes subsistents d’aquest desconegut edifici ECSA - J Bolòs Restes d’una construcció situades al mig d’un camp, actualment no treballat, al costat del riu Anoia, davant de Can Codorniu Mapa 35-16419 Situació 31TCF998887 Venint de Sant Sadurní d’Anoia, hem d’agafar la carretera d’Espiells Cal travessar el veïnat de cases de Can Catassús i seguir un camí de carro que surt a l’extrem oposat d’aquesta població, sense passar el riu Més enllà d’una resclosa i davant de Can Codorniu, hi ha un trencall a mà esquerra que mena al camp on trobem les…
Nueva Barcelona
Denominació antiga de l’actual Barcelona veneçolana.
Ciutat fundada, el 12 de febrer de 1638 per Joan Orpí i del Pou , governador i capità general de la província de Cumaná Orpí, després d’organitzar una expedició i fundar els establiments de Santa María de Manapire i San Pedro Mártir 1632-33, cercà un indret per a una nova fundació més important, i, finalment, el lloc escollit fou Cerro Santo Hi foren presents 201 soldats i el capellà, 109 cumanagots i 92 acompanyants Acabada la fundació oficial, el capità català nomenà alcalde, regidor i procurador general Després de la mort d’Orpí 1645 a la mateixa Nueva Barcelona, aquesta fou traslladada…
Vil’uj
Riu
Riu de Rússia, a Iacútia i al kraj de Krasnojarsk, afluent del Lena per l’esquerra (2650 km de longitud i 454000 km2 de conca).
Flueix per l’altiplà de la Sibèria central i per les terres baixes de la Iacútia central De règim pluvionival, té un cabal mitjà anual, prop de la desembocadura, de 1 700 m 3 /s, i un cabal màxim a la primavera, a la conca mitjana, de 10 000 a 15 000 m 3 /s Es glaça d’octubre a maig És navegable des de poc més enllà de la meitat del seu recorregut És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica central hidroelèctrica de Vil’uj i per a la pesca Els afluents principals són l’Ulakhan-Vava, el Čirkno, el Cona i el Markha Com a ports fluvials importants té els de Vil’njsk i N'urba A la seva…
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
Diego Gómez i García
Política
Docent i activista.
Procedent d’una família immigrada, adoptà el català com a llengua pròpia La seva principal ocupació ha estat la docència en centres de Carcaixent i Alzira la Ribera Alta Ha estat president de l’entitat cívica Escola Valenciana 2002-10, en uns anys de gran creixement de l’associació, el màxim reconeixement social i l’obertura de les línies estratègiques de l’entitat més enllà de l’ús del català a les escoles En 2011 formà part de la llista municipal de la Coalició Compromís a Alzira, essent escollit regidor, i tancà simbòlicament la llista de la mateixa formació a les Corts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina