Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Max Noether
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
Desenvolupant les transformacions biracionals iniciades per Luigi Cremona, aconseguí un notable desenvolupament de la geometria algèbrica Porta el seu nom un teorema fonamental relatiu a la forma de l’equació d’una corba o superfície passant per la intersecció de dues corbes o superfícies conegudes
esfera

Esfera de centre (a, b, c) i radi R
Matemàtiques
Figura espacial generada per la rotació d’un cercle al voltant d’un dels seus diàmetres.
Es tracta d’una quàdrica amb equació cartesiana x – a 2 + y – b 2 + z – c 2 = R 2 si el centre és el punt a , b , c i el radi és R El seu volum val i la seva superfície S = 4 π R 2
Carl-Gustav Arvid Rossby
Meteorologia
Geofísic suec.
Treballà a Bergen i per al servei meteorològic suec Fou professor de meteorologia a Massachusetts i a Chicago Les seves recerques en aquesta ciència i en oceanografia han estat molt importants investigà els corrents atmosfèrics i les ones corresponents i establí l’equació que duu el seu nom
níquel carbonil
Química
Compost d’estructura especial, molt tòxic, refringent i d’una olor desagradable, obtingut pel pas del monòxid de carboni sobre níquel finament dividit.
És poc soluble en aigua i soluble en líquids orgànics Per l’acció de la calor es dissocia, segons l’equació El punt d’ebullició és de 43,2°C, i el de solidificació, de -23°C Els vapors produeixen irritació, congestió i edema pulmonar Una exposició llarga pot produir càncer de pulmó
epicicloide

Epiciloide
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt d’una circumferència que roda sense lliscar sobre una altra, mantenint-se tangents exteriorment ( cicloide
).
La seva equació és on r és el radi de la circumferència fixa, i a , el radi de la circumferència mòbil Si r = na , l’epicidoide té n cúspides n , nombre natural Si r = a la corba degenera en una cardioide Si r= 2 a , ho fa en una nefroide
tor

Generació d’un tor per un cercle
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície generada per la rotació, en l’espai, d’un cercle al voltant d’un eix del seu pla que no talla el cercle.
És la forma d’un anell de contorn circular i rodó Si r és el valor del radi del cercle generador, k la distància del centre a l’eix de revolució eix z , l’equació del tor és el seu volum val 2π kr, i l’àrea de la seva superfície, 4 π 2 kr
peroxiàcid
Química
Cadascun dels àcids carboxílics de fórmula general RCOOOH en els quals el radical -O- ha estat substituït per un radical -O-O-.
Hom els obté per reacció de l’àcid carboxílic corresponent amb peròxid d’hidrogen, d’acord amb l’equació R-COOH + H 2 O 2 →R-COOOH + H 2 O Presenten propietats oxidants i actuen com a font de radicals lliures Són emprats en síntesi orgànica Els més importants són els àcids peracètic, trifluoroperacètic, perbenzoic i m -cloroperbenzoic
clorur de magnesi
Química
Cristalls deliqüescents, obtinguts com a producte secundari en l’extracció del KCL.
És una sal que cristallitza a la temperatura ordinària en forma d’un hexahidrat MgCl 2 6H 2 O Pot ésser obtingut segons l’equació En escalfar-se en contacte amb l’aire, es produeix la reacció 2MgCl 2 + O 2 ⇌2MgO + 2Cl 2 És emprat en els extintors d’incendis i, en medicina, com a laxant
potencial d’elèctrode

Potencial d’elèctrode
©
Química
Estat d’equilibri elèctric d’una substància (element químic o compost) que és submergida en una dissolució que la conté en forma iònica.
Formalment, és expressat per la equació o llei de Nernst El potencial d’elèctrode d’una substància no pot ésser mesurat d’una manera absoluta, sinó formant una pila amb una altra que és presa com a referència de potencial zero Hom acostuma a prendre com a referència l' elèctrode d'hidrogen o l' elèctrode de calomelans
recta
Matemàtiques
Línia que en l’espai ordinari dóna la distància més curta entre dos punts; la imatge material més simple és la donada per un cordill tibant.
En realitat aquesta imatge correspon millor a un segment o tros de recta la recta és, de fet, infinita en tots dos sentits La geometria no dóna cap definició directa de recta, sinó que, en fixar l’axiomàtica o conjunt de proposicions bàsiques de les quals hom dedueix totes les altres que constitueixen les diverses geometries, resten definits indirectament els conceptes fonamentals punt, recta, pla L’intent de definir cada element a partir d’altres de més simples no pot prosseguir indefinidament sense caure en un cercle viciós, puix que algun element ha d’ésser el primer d’aquesta cadena En el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina