Resultats de la cerca
Es mostren 445 resultats
Victor Marie d’Estrées
Història
Duc d’Estrées, fill de Jean, comte de Coeuvres i nebot del cardenal César d’Estrées.
Durant la guerra entre Lluís XIV de França i Carles II de Castella, nomenat tinent general, tingué sota el seu comandament l’esquadra francesa de la Mediterrània, amb la qual bombardejà Alacant i Barcelona 1691 i continuà les hostilitats al llarg de la costa setge de Roses, el 1693 fins el 1694 El 1697 collaborà amb el duc de Vendôme en la presa de Barcelona Tanmateix, el 1700, amb l’adveniment de Felip V com a rei de la corona hispànica, es posà al seu servei i acompanyà el nou rei des de Barcelona a Nàpols 1702 Aquest li concedí la grandesa d’Espanya El 1703 fou nomenat…
Pau Parellada i Molas
Literatura catalana
Militar
Disseny i arts gràfiques
Escriptor, caricaturista i militar.
Tinent d’enginyers el 1878 i professor de l’Academia General Militar, arribà a coronel i es retirà a Saragossa Des del 1884 es dedicà a l’humorisme i la caricatura amb el pseudònim de Melitón González i collaborà en diverses publicacions, entre les quals Barcelona Cómica , La Vanguardia , Blanco y Negro i ABC Estrenà a Madrid nombrosos sainets, a través dels quals intentà la defensa de l’idioma castellà contra els barbarismes A Valladolid publicà La Basilia 1896, escrit en collaboració amb Àngel Guimerà També en produí en català, que sovint eren traduccions pròpies dels altres La tornada d…
,
Commemoració de l’1 d’octubre
Vingudes d’arreu de Catalunya, unes 180000 persones es manifesten a Barcelona per commemorar el referèndum de l’u d’octubre amb una marxa des de la plaça de Catalunya fins al Parlament A banda d’homenatjar la votació i els ferits en la repressió, reivindicar l’autodeterminació, condemnar la violència policial, els presos i exiliats, amplis sectors reclamen al govern català una acció més decidida per implantar la República Un miler dels manifestants es desplacen a la comissaria de la Via Laietana, on increpenen la Policia Nacional enmig d'aldarulls que acaben amb enfrontaments amb els mossos d…
La fiscal general espanyola es pronuncia sobre els llaços grocs
La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, afirma que no veu delicte a posar llaços grocs el símbol de protesta contra independentistes empresonats i tampoc a treure’ls, i que totes dues accions formen part de la llibertat d’expressió També diu que la gestió d’aquestes accions correspon a les autoritats catalanes Part de l’unionisme amb el suport de PP i Ciutadans reclama la retirada dels llaços perquè sosté que l’espai públic ha de ser neutral El dia 18 els Mossos d’Esquadra van identificar 14 persones entre les quals un agent de la guàrdia civil a la…
Guillaume de Melun
Història
Militar
Militar való.
Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys durant la…
Revolució de Setembre del 1868
Història
Moviment revolucionari, conegut també amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1868-74).
La inadequació del règim polític isabelí a les necessitats del procés industrialitzador, palesat des dels primers anys del decenni de 1860, es féu més evident arran de la crisi econòmica del 1866 i féu adoptar a la burgesia industrial i financera una actitud contrària a aquell D’altra banda, per l’agost de 1866, a Oostende, i amb l’objectiu d’implantar un règim basat en el sufragi universal, arribaren a un pacte els partits demòcrata i progressista, abocats a la via insurreccional per la sistemàtica exclusió del govern a què els condemnava la involució del sistema i l’arbitrarietat de la…
La Fiscalia ordena declarar els alcaldes que donen suport al referèndum
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, cita a declarar els 712 alcaldes signants del decret de suport al referèndum de l’1 d’octubre i els adverteix que els Mossos d’Esquadra els detindran si no obeeixen Les dues setmanes següents, alguns alcaldes no compareixen, però la majoria ho fan, tot i que es neguen a declarar El mateix dia, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona arriben a un acord pel qual el consistori, que no ha signat el decret de suport, es compromet a facilitar la votació de l’1 d’octubre, "sense posar en perill institució ni servidors públics", segons…
cos
Història
Tot col·lectiu, conjunt de persones que formen com un organisme, que exerceixen una mateixa funció, etc.
El nom de cos fou donat a diverses corporacions estamentàries i professionals catalanes sorgides al s XVIII, successores de les que desaparegueren amb els decrets de Nova Planta 1707-16, com el Cos de Comerciants de Barcelona, el Cos de Comerç de València cos de comerç o el Cos de la Noblesa de Catalunya, o bé creades d’acord amb les noves necessitats, com el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó En general, al s XVIII hom anomenava cos de comerç els organismes dirigents de la vida mercantil a Barcelona, a més del Cos de Comerciants, la junta de comerç i el consolat Han rebut…
Pius V
Cristianisme
Nom que adoptà Antonio Ghisleri en esdevenir papa (1566-72).
Dominicà del grup reformador, fou creat cardenal 1557 Ajudaren en part a l’elecció papal els esforços de Lluís de Requesens, com a penyora de la reforma tridentina Volgué fer dels Estats Pontificis l’ideal d’un estat reformat Publicà el Catecisme romà 1566, el Breviari 1568 i el Missal 1570, d’acord amb els decrets tridentins formà una Comissió per a la revisió de la Vulgata 1569 Defensor de la llibertat eclesiàstica enfront de l’intervencionisme dels reis, s’enfrontà amb Felip II per la butlla In Coena Domini Patrocinà la formació de l’esquadra aliada contra els turcs Lepant,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina