Resultats de la cerca
Es mostren 1620 resultats
ftalocianina
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina (amb l’ió metàl·lic unit per enllaç electrovalent o per enllaços covalents amb els quatre àtoms de N pirròlic, formant complexos molt estables) o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines tenen…
Melchior Vulpius
Música
Compositor alemany.
Estudià amb Johann Steuerlein a la Lateinschule de la seva ciutat natal L’any 1589 es convertí en professor supernumerari de llatí a la Lateinschule de Schleusingen El 1592 consolidà la seva posició en aquest centre, tot assumint el càrrec de kantor i ocupant una plaça estable de professor Des del 1596 fins a la seva mort exercí com a kantor a la Lateinschule de Weimar Autor de nombrosa música religiosa per a l’Església Luterana, se’n conserven més de 200 motets i prop de 400 himnes que foren molt coneguts a Alemanya en el seu temps També escriví un tractat teòric, Musicae…
Dirigido por...
Cinematografia
Revista creada el 1972 a Barcelona per Edmund Orts, que també en fou director.
El 1984 passà a Ediciones Fabregat, coordinada per Enrique Aragonés, i a partir del 1992, per José M Latorre Actualment és dirigida per Albert Turró A l’inici publicà números monogràfics sobre realitzadors cinematogràfics, i més tard esdevingué una revista generalista, en què predomina la crítica de films d’actualitat, la crònica de grans festivals i els dossiers sobre gèneres o directors Després de "Fotogramas" i "Cineinforme" Madrid 1962 és la tercera publicació de cinema més estable de l’Estat espanyol La mateixa empresa edita la revista "Imágenes de actualidad" 1985 i un…
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de…
comunitat vegetal
Geobotànica
Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc hagi eliminat la…
Centro Atlántico de Arte Moderno
Entitat creada el 1989 a Las Palmas de Gran Canària destinada a promoure activitats artístiques.
S'inaugurà amb l’exposició Surrealismo entre el Viejo y el Nuevo Mundo i té la seva seu en un edifici antic rehabilitat per l’arquitecte Sáenz de Oiza Dirigit per l’escultor Martín Chirino, ha format una collecció estable i una biblioteca Sorgí amb la intenció d’oferir noves possibilitats per a la producció d’art en general i com a punt d’unió entre continents i cultures d’orígens diversos, a més de la promoció de l’art canari Entre les exposicions realitzades, destaquen mostres com Desplazamientos 1991, Automatismos paralelos La Europa de los movimientos experimentales 1992 i…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan…
cronometratge
Tecnologia
Fase d’un estudi de temps consistent a mesurar i enregistrar el temps invertit en una operació, element d’operació o inactivitat.
Durant el cronometratge el cronometrador observa un o més operaris o una o més màquines que fabriquen uns elements, per tal de determinar-ne el temps d’execució normal Per a calcular el temps normal de cronometratge d’un element hom ha de disposar d’una sèrie de valors que permeti d’obtenir una mitjana estable i representativa Convé que el nombre de vegades que hom cronometra els elements sigui com més petit millor però, com que l’exactitud dels temps normals obtinguts augmenta amb el nombre de valors, cal determinar en cada cas el nombre mínim de vegades que hom ha de…
Galina Ulanova

Galina Ulanova
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Ballarina russa.
Filla de ballarins, aprengué primerament amb la seva mare, i més tard fou deixebla d’A Vaganova El 1928 ingressà a la companyia Mariinskij anomenat Ballet Kirov en 1935-91 Pel seu temperament, líric i expressiu, fou una intèrpret idònia del ballet romàntic Actuà en les principals companyies i teatres de ballet de l’URSS, i des del 1944 fou membre estable del teatre Bolšoj de Moscou, on restà amb càrrecs docents després de retirar-se el 1961 Actuà en els principals teatres europeus En possessió del premi Stalin diverses vegades i del premi Lenin, fou declarada artista del poble el…
David Ohanesian
Música
Baríton romanès.
Estudià cant a Bucarest i Cluj El 1950 debutà amb I Pagliacci en aquesta última ciutat i vuit anys més tard fou contractat per la companyia estable del Teatre de l’Òpera de Bucarest, on romangué fins el 1977 Destacà en el gran repertori de baríton, amb obres com Otello , Rigoletto , Il Trovatore , Tosca , Lohengrin , Mazeppa , El barber de Sevilla o Eugeni Oneguin Actuà en diversos teatres alemanys, especialment el d’Hamburg, i russos, com el Bol’šoj de Moscou Fou un intèrpret de referència del paper titular de l’òpera Oedipe , G Enescu Les seves actuacions foren sempre lloades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina