Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
Miquel Narcís
Música
Orguener català.
"Mestre d’òrguens" i ciutadà de Barcelona, el 1495 apareix com a prevere beneficiat de la parròquia de Sant Cugat del Rec Aquest mateix any bastí el nou orgue de l’església de Sant Antoni tub major de cinc pams, dos teclats de 42 tecles i façana de castells El 1497 visurà el gran orgue de la seu de Girona començat per Pau Rossell i acabat per Armenter Brocà El 1503 construí un orgue amb dues façanes, tub major de sis pams, dos teclats i amb quatre maneres de registrar "flautes sanars, flautes mixturades, orga camus sense octaves i tot l’orga plagat" A més d’efectuar reparacions als orgues de…
Stan Iey Getz
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
A quinze anys començà la seva carrera professional a Nova York Tocà amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Benny Goodman, abans d’entrar a l’orquestra de Woody Herman, on es donà a conèixer sobretot per la interpretació dels temes Four Brothers i Early Autumn 1948 A partir de llavors actuà sobretot amb els seus propis grups Cap als últims anys de la dècada dels cinquanta visqué i treballà a Escandinàvia Novament als Estats Units, Getz gravà el disc Focus 1961, una suite per a saxo tenor i secció de corda composta per Eddie Sauter, i l’any següent, amb l’àlbum Jazz Samba , inicià la fusió del jazz…
Johan Wolfgang Goethe
Música
Escriptor romàntic alemany.
L’obra de Goethe fou sovint concebuda a partir de motius melòdics o amb previsió d’adaptacions musicals L’extens poema dramàtic Faust és un exponent destacat d’aquest esperit, bé que, després de la mort de Wolfgang Amadeus Mozart 1791, Goethe refusà les peticions d’altres compositors entre els quals hi havia Ludwig van Beethoven per a musicar-lo íntegrament Posteriorment, el Faust donà lloc a l’òpera homònima de Charles Gounod 1859 i la cantata La damnation de Faust 1846, de Héctor Berlioz, entre altres adaptacions Altres textos seus foren utilitzats per a diferents tipus de…
Herbert Spencer
Herbert Spencer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof anglès.
Creador del positivisme evolucionista, influí molt en la segona meitat del s XIX Autodidacte en molts camps, exercí un periodisme progressista que el féu amic de THuxley i de JStuart Mill Cap al 1860 The First Principles daten del 1862 després publicà ininterrompudament obres sobre psicologia, sociologia, ètica, política, pedagogia i religió, entre els quals The Study of Sociology , 1873 i From Freedom to Bondage , 1891 concebé la idea central del seu sistema és cert que només els fenòmens —objecte de les ciències positives— són cognoscibles, però la filosofia els veu com la manifestació…
oda
Música
Poema líric, susceptible de ser cantat o recitat, que s’escrivia en ocasió d’una commemoració o un acte cerimonial.
La tradició prové de les odes gregues de Píndar segle VI-V aC i d’Horaci segle I aC La seva temàtica és variada, i es pot categoritzar en anacreòntica inspirada en els poemes lleugers i sensuals d’Anacreont, pindàrica sobre les virtuts dels herois a la manera de Píndar, moral seguint Horaci, sagrada i amorosa Durant el Renaixement es produí una recuperació del gènere, i els seus paràmetres s’incorporaren a la poètica vulgar P de Rostand en fou un dels poetes més representatius al segle XVI Parallelament, alguns músics de l’època posaren música polifònica a les odes clàssiques A l’Anglaterra…
Angkor Vat

Temple d’Angkor Wat
Christian Haugen (CC BY 2.0)
Temple
Jaciment arqueològic
Principal temple del complex arqueològic d’Angkor, al khêt de Siĕmréab (Cambodja). Està considerat com el màxim exponent de l’art khmer.
prosodema
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, unitat mínima prosòdica, element exponent de la forma de l’expressió, com l’accent, el to, el timbre, etc. ( plerematema).
Peter Paulus Rubens

Autoretrat de Rubens (oli sobre taula, 1623)
Buckingham Palace (CC0)
Pintura
Pintor flamenc.
El 1591 era al taller de T Verhaecht Amb A van Noort aprengué la tècnica pictòrica, que l’adreçà molt aviat a Itàlia 1600 Aquest viatge l’endinsà en l’òptica plàstica italiana Ticià, A Mantegna, els Carracci, Miquel Àngel i àdhuc Caravaggio el colpiren A les seves primeres obres és palès un fort eclecticisme estilístic Havent tornat a Anvers 1609, fou nomenat pintor de cambra i es casà amb Isabella Brandt La seva cotització artística era forta i es veié necessitat de collaboradors Frans Snyders i Peter de Vos per a les natures mortes Wildens i Van Uden per als paisatges Pel que fa a les…
Tabrīz
Ciutat
Capital de l’ostān de l’Azerbaidjan Oriental, Iran, al NW del país.
Situada al peu del volcà Sahend, ha estat sovint destruïda pels terratrèmols És centre comercial i estació obligada a la ruta que des de Teheran va a Turquia i a Rússia Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Correspon a l’antiga ciutat armènia de Kandsag El basar, de grandioses proporcions, és exponent de la importància comercial de la ciutat al començament del s XIX Hi és tradicional la manufactura de catifes, i sota els safàvides s XVI hi hagué una fàbrica reial típiques catifes amb un gran medalló central en forma d’estrella o poligonal Cal esmentar la…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina